New Order

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Sergi Pompermayer
Direcció:
Sergi Pompermayer
Ajudantia de direcció:
Jumon Erra, Sergio Matamala, Concha Milla
Intèrprets:
Marta Domingo/Gemma Brió , Pablo Lammers
Escenografia:
Cesc Calafell
Il·luminació:
Xavi Gardés
So:
Mar Orfila
Vestuari:
Clara Peluffo
Coreografia:
Núria Legarda
Producció:
FlyHard Produccions S.L.
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

New Order són tres persones, dos homes i una dona, de classe mitjana, que durant la present crisi han vist com tot el que tenien se’ls hi ha escolat de les mans. Que senten que els hi han pres, a la força. La feina, els diners, la dignitat, el futur. Tres persones, dos homes i una dona, que podrien ser tu o jo. Que són nosaltres i que decideixen fer alguna cosa més. Que estan farts de cridar i que ningú els senti. Que ningú els escolti. Que ningú els vegi. Tres persones, dos homes i una dona, que decideixen passar a l’acció per canviar el món. El seu. El nostre. Que decideixen lluitar. Contra el seu enemic. Sense saber-ne. Equivocant-se. Fent-nos riure. Fent-nos patir. Ells són New Order. De moment.

Crítica: New Order

19/06/2014

Implacable anàlisi del Poder i la revolució

per Jordi Bordes

Sergi Pompermayer fa una mirada implacable al poder i als intents de revolució. No té compassió ni amb els victimistes o venjadors, ni tampoc amb els idealistes. Pel que fa als poderosos, els fa humanament dèbils però com a conjunt una roda de molí impossible d'ensopegar. Tot arrenca amb un segrest de pega (l'enèssim a les obres de la Sala Flyhard) amb un to de comèdia d'antiherois. Però, a mesura que avança la peça es va descobrint que aquests personatges van ser,fa poc, memmbres d'una classe mitjana urbana que ara s'han vost desposseïts d'ajudes, feina, referents amb els que afrontar la vida amb dignitat. Per això, emprenen una aventura que els durà a un pou que no sabran sortir-ne. 

Sense ni una gota de sang, es percep molta violència. Molta ràbia. Molta energia mal canalitzada dels personatges. Les interpretacions són precises. La Flyhard és un espai idoni per a muntatge en què un monòleg trenqui tot l'anterior. Aquest també és el cas. Si durant tota la funció, l'espai sonor és constant en aquest moment el silenci és absolut: només la paraula i la mirada quasi enverinada de la segrestada que se sent amb força a sentenciar les actituds dels seus tres segrestadors. A la cara, sense manies, amb la impunitat que dóna el saber-se superior. Ressona a una certa preoptència com la del jove estudiant de Kyla (Versus, 2014) que se sent amenaçat pels seus companys d'institut. New Order suposa un retorn de Pompermayer a lpescena després d'una comèdia desmanegada fins a l'excès a escena com era el joc de Top model. Amb el nou títol (que també dirigeix) es reconciliarà amb el sector més còmplice i compromès de la platea. Text gran per a sales petites.

L'enllaç a Youtube no està disponible.