New Order

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Sergi Pompermayer
Direcció:
Sergi Pompermayer
Ajudantia de direcció:
Jumon Erra, Sergio Matamala, Concha Milla
Intèrprets:
Marta Domingo/Gemma Brió , Pablo Lammers
Escenografia:
Cesc Calafell
Il·luminació:
Xavi Gardés
So:
Mar Orfila
Vestuari:
Clara Peluffo
Coreografia:
Núria Legarda
Producció:
FlyHard Produccions S.L.
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

New Order són tres persones, dos homes i una dona, de classe mitjana, que durant la present crisi han vist com tot el que tenien se’ls hi ha escolat de les mans. Que senten que els hi han pres, a la força. La feina, els diners, la dignitat, el futur. Tres persones, dos homes i una dona, que podrien ser tu o jo. Que són nosaltres i que decideixen fer alguna cosa més. Que estan farts de cridar i que ningú els senti. Que ningú els escolti. Que ningú els vegi. Tres persones, dos homes i una dona, que decideixen passar a l’acció per canviar el món. El seu. El nostre. Que decideixen lluitar. Contra el seu enemic. Sense saber-ne. Equivocant-se. Fent-nos riure. Fent-nos patir. Ells són New Order. De moment.

Crítica: New Order

30/06/2014

Pompermayer construeix una notable tragicomèdia amb segrest de per mig sobre la perversions del nostre sistema de valors.

per Ramon Oliver

El teatre i el cinema d’aquests darrers anys en van plens de segrestos matussers  i una mica tarantinians perpetrats per segrestadors poc entrenats que, a les que  es descuiden, poden fer com si res que la comèdia derivi cap el drama. Però, en el que sens dubte és el seu millor text en anys, Sergi Pompermayer té la destresa de partir d’una situació gairebé tòpica per acabar construint una molt  intel·ligent paràbola sobre la forma com les tensions originades per un sistema de valors ( i no parlo solament dels  econòmics) fonamentalment pervers, pot convertir allò grotesc en quelcom fonamentalment tràgic en qüestió de segons. Sense demagògies de per mig, i sense ocultar tampoc la feblesa dels personatges de l’obra amb els quals més podem empatizar, Pompermayer construeix un espectacle sòlid, inquietant , reflexiu, conduït amb un impecable ritme dramàtic i molt ben interpretat pel seu quartet protagonista ,encapçalat per una poderosa Marta Domingo que té entre mans el personatge potser més contradictòriament complexa de l’obra. 


L'enllaç a Youtube no està disponible.