New Order

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Sergi Pompermayer
Direcció:
Sergi Pompermayer
Ajudantia de direcció:
Jumon Erra, Sergio Matamala, Concha Milla
Intèrprets:
Marta Domingo/Gemma Brió , Pablo Lammers
Escenografia:
Cesc Calafell
Il·luminació:
Xavi Gardés
So:
Mar Orfila
Vestuari:
Clara Peluffo
Coreografia:
Núria Legarda
Producció:
FlyHard Produccions S.L.
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

New Order són tres persones, dos homes i una dona, de classe mitjana, que durant la present crisi han vist com tot el que tenien se’ls hi ha escolat de les mans. Que senten que els hi han pres, a la força. La feina, els diners, la dignitat, el futur. Tres persones, dos homes i una dona, que podrien ser tu o jo. Que són nosaltres i que decideixen fer alguna cosa més. Que estan farts de cridar i que ningú els senti. Que ningú els escolti. Que ningú els vegi. Tres persones, dos homes i una dona, que decideixen passar a l’acció per canviar el món. El seu. El nostre. Que decideixen lluitar. Contra el seu enemic. Sense saber-ne. Equivocant-se. Fent-nos riure. Fent-nos patir. Ells són New Order. De moment.

Crítica: New Order

01/07/2014

Teatre d'urgència

per Iolanda G. Madariaga

New Order és una reflexió sobre el món que ens envolta, hàbilment construïda, irònica i àcida que, disfressada de comèdia, ens sacseja i interroga sobre la nostra realitat més immediata. Pompermayer arracona les relacions de parella per entrar a sac en la dialèctica de la lluita de classes. Que ningú s'espanti! No es trobarà un discurs polític ben travat i, més o menys, dogmàtic sobre la perversitat del patró i la bondat de l'obrer. Lluny d'això, Pompermayer ens presenta uns personatges que ens són força propers, immersos en un segrest delirant. La màscara còmica inicial cau (també en sentit literal) per deixar-nos veure uns personatges que se'ns mostren polièdrics i plens de contradiccions. Uns "tipus" molt humans embarcats en una nau a la deriva que té, com a teló de fons, una profunda crisi (no només econòmica). La comèdia dels disbarats que s'inicia a ritme trepidant, va rebaixant el to còmic capitanejada per una esplèndida Marta Domingo que ens durà al tràgic esglai final. Teatre necessari i d'urgència per poder repensar-nos i reconstruir-nos, una eina gens menyspreable en les actuals circumstàncies.


L'enllaç a Youtube no està disponible.