New Order

informació obra



Dramatúrgia:
Sergi Pompermayer
Direcció:
Sergi Pompermayer
Ajudantia de direcció:
Jumon Erra, Sergio Matamala, Concha Milla
Intèrprets:
Marta Domingo/Gemma Brió , Pablo Lammers
Escenografia:
Cesc Calafell
Il·luminació:
Xavi Gardés
So:
Mar Orfila
Vestuari:
Clara Peluffo
Coreografia:
Núria Legarda
Producció:
FlyHard Produccions S.L.
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

New Order són tres persones, dos homes i una dona, de classe mitjana, que durant la present crisi han vist com tot el que tenien se’ls hi ha escolat de les mans. Que senten que els hi han pres, a la força. La feina, els diners, la dignitat, el futur. Tres persones, dos homes i una dona, que podrien ser tu o jo. Que són nosaltres i que decideixen fer alguna cosa més. Que estan farts de cridar i que ningú els senti. Que ningú els escolti. Que ningú els vegi. Tres persones, dos homes i una dona, que decideixen passar a l’acció per canviar el món. El seu. El nostre. Que decideixen lluitar. Contra el seu enemic. Sense saber-ne. Equivocant-se. Fent-nos riure. Fent-nos patir. Ells són New Order. De moment.

Crítica: New Order

01/07/2014

Sergi Pompermayer propone una solución radical a la crisis

per Juan Carlos Olivares

Sergi Pompermayer ha tenido como San Pablo una revelación. Pero la ostia que se ha pegado al caerse del caballo ha sido tan grande que luego no se ha dedicado a las epístolas sino que –como ha definido con gran acierto el compañero Andreu Gomila– le ha salido una pieza de teatro-punk. Aunque los primeros minutos engañan (nos hace creer que estamos en una comedia administrada por un grupo de personajes secuestradores y héroes anti-sistema muy patosos), la risa es sólo el medio para meternos en una historia que se oscurece a cada nueva línea de diálogo de unos seres que guardan mucha rabia, mucho dolor y mucha impotencia. Enfrentados a un sistema que se burla de sus ideales y su poca eficacia para defenderlos, el autor los conduce a tomar partido: si no tienes nada que perder y encima se te mean encima –figuradamente– quizá hay que empezar a luchar y responder con la misma contundencia, radicalidad y desfachatez que se gasta ahora “la casta”. Así el nihilismo se convierte en un poderoso acicate para empezar la revolución. ¿Cómo? Lo explica y resuelve Pompermayer en New Order en la Sala Flyhard.

L'enllaç a Youtube no està disponible.