Nit de musicals: Swing Broadway

informació obra



Direcció:
Paco Mir
Dramatúrgia:
Paco Mir
Direcció Musical:
Andreu Gallén
Coreografia:
Maria Bossy
Intèrprets:
Albert Bolea, Xavi Duch, Ivan Labanda, Mercè Martínez, Marta Ribera, Diana Roig, Lucía Torres, Àngel Llàcer (col·laboració), Companyia Bratislava (col·laboració), Ballarins: Maria Bossy, Alejandro Carrera, Roser Font, Alejandro Llorca, Salva López, Marius Praniauskas i Èlia Solé
Músics:
Barcelona Jazz Orchestra, Dani Alonso (direcció orquestra)
Escenografia:
Marc Udina
Vestuari:
Marc Udina
Traducció:
David Pintó (cançons)
Il·luminació:
Ignasi Morros
So:
Joan Gil
Autor:
Joan Baixas, Cildo Meireles
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

El públic barceloní té fam de teatre musical i la prova és una Nit de musicals que va néixer el 2014 i que, després d'haver obtingut una resposta excepcional del públic, torna ara convertida en una cita ineludible del festival Grec. 

Un any més, l'espectacle té una personalitat pròpia que en aquesta edició marca Paco Mir, un home de teatre especialment conegut per la seva feina amb Tricicle però que també treballa en solitari i que, al Grec, ja ha dirigit en els últims anys muntatges com El sopar dels idiotes (1998) o La banqueta (2013). 

La revista Teatralnet organitza una vetllada que fondrà veu i coreografies i que promet emocionar els espectadors i espectadores amb un repertori format per temes coneguts de musicals nord-americans com Gypsy, Guys and Dolls o Kiss me Kate, entre d'altres. Els interpreta la big band Barcelona Jazz Orquestra, que farà sonar els temes cantats per una tria excepcional d'intèrprets i ballats per una companyia de ball especialment creada per a l’ocasió. 

Nit de teatre i música amb tot el swing de Broadway.

Crítica: Nit de musicals: Swing Broadway

29/07/2016

Una cita essencial del Grec, amb càrrega de fons inclosa

per Marc Sabater

Malgrat la seva joventut, la Nit de Musicals no només és ja una autèntica tradició del Festival Grec sinó que porta el camí de convertir-se en un ingredient essencial d’aquest certamen, al qual, cal dir-ho, li confereix una pàtina popular que li va molt bé al programa en general. Sota el títol de Swing Broadway, la tercera Nit ha presentat aquest any un programa potser més exquisit que en les dues edicions anteriors, centrat en temes de jazz i swing extrets de diferents musicals i combinats sàviament per alternar les peces més i menys conegudes. Però tot i així, i aquí la raó de la consideració inicial, el públic no només ha tornat a respondre omplint en dues ocasions el mastodòntic Teatre Grec de Montjuïc sinó que ho ha fet, a més, de manera entusiasta i completament entregada. Fins i tot es diria que hiperventilada, en alguns casos.

Més enllà d’aportar a l'oferta del Grec un espectacle amable, desenfadat, festiu i per a tots els públics, però, la Nit de Musicals té una càrrega de fons que convé recordar cada any. La proposta demostra que a Catalunya hi ha una generació d’actors –majoritàriament, però no necessàriament, joves-- excel·lentment preparada per al musical que sovint xoca amb uns directors carregats de tòpics sobre el gènere, amb unes productores que no poden apostar-hi per raons econòmiques i, més greu, amb un sistema teatral que continua ancorat en l’artesania sense capacitat i/o voluntat de convertir-se en indústria. I tot plegat embolcallat en la paradoxa que suposa l’existència d’un públic incondicionalment lliurat a la disciplina en qüestió. Més aviat trist, tot plegat.

Això del xoc entre actors i directors ve molt al cas d’aquesta tercera Nit perquè al costat d’un bon treball musical en general, la proposta pecava d’un plantejament molt discutible i ple de ‘teiatru’ intentant donar un lligam dramatúrgic innecessari al conjunt de temes escollits. La protesta veïnal per canviar el nom del carrer pel de Broadway, el joc amb el públic per escollir la següent cançó o la regidora despistada són un farciment innecessari per un indiot prou contundent de per si, deixant de banda que posava als actors en la tessitura, sempre incòmoda, d’haver de defensar un guió balder, forçat i poc graciós. En definitiva, massa de final de curs per a una de les grans cites del Grec.

Per sort, la feina dels músics, el cos de ball i, sobretot, dels actors empetitia el despropòsit. El repartiment, equilibrat i de qualitat en l’apartat vocal però no tant homogeni en matèria interpretativa, un estadi en el qual Ivan Lavanda, Mercè Martínez i Xavi Duch van demostrar novament perquè són noms en majúscula del teatre musical català.