No feu bromes amb l'amor

Teatre

informació obra


Escenografia:
Quim Roy
Traducció:
Jaume Melendres
Il·luminació:
Juan Gómez Cornejo
Assesoria de moviment:
Jordi Cortés
Vestuari:
Maria Araujo
Composició musical:
Luis Miguel Cobo
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya
Intèrprets:
Carmen Balagué, Júlia Barceló, Xavier Capdet, Amanda Delgado, Oriol Escursell, Carles Martínez, Anna Moliner, Albert Pérez, Ramon Pujol, Clara de Ramon, Ferran Rañé, Jordi Sanosa, Jordi Serra, Tomás Taboada
Autoria:
Eduardo de Filippo
Direcció:
Lluís Homar
Sinopsi:

Al llarg dels segles, el teatre ha explorat la pulsió amorosa en els adolescents per entendre millor els conflictes derivats del xoc entre aquells impulsos íntims que qüestionaven les dinàmiques socials i aquelles estructures familiars que les organitzaven. No feu bromes amb l’amor és un text fonamental en la història del teatre occidental, una peça clau per entendre l’evolució dramatúrgica que traça una línia invisible des del Romeu i Julieta de Shakespeare o les comèdies de Marivaux, fins al Leonci i Lena de Büchner —inspirada directament en aquesta obra d’Alfred de Musset— o El despertar de la primavera de Wedekind. 

El Baró vol casar el seu fill Perdican amb la seva neboda Camille, que acaba de passar uns anys de formació en un convent. Els dos cosins, que havien tingut una relació molt íntima quan eren infants, es retrobaran amb una aparent fredor que respondrà més aviat a les prevencions davant d’aquest casament de conveniències que no pas als veritables sentiments que encara mantenen l’un per l’altre, i que tanmateix s’esforçaran a ignorar per orgull, a pesar dels danys col·laterals que això pugui ocasionar.

Una magnífica oportunitat per recordar el llegat del malaguanyat Jaume Melendres, autor d’una traducció que conserva tota la vigència gràcies a la saviesa d’aquell home de teatre.


Crítica: No feu bromes amb l'amor

21/02/2015

El frívol joc de la seducció

per César López Rosell

 Un bon text envoltat d’una imaginativa posada en escena de Natalia Menéndez, directora del Festival de Teatre Clàssic d’Almagro en el seu debut en català. No feu bromes amb l’amor , tragicomèdia d’Alfred de Musset (París, 1810-1857), imposa la seva llei a la Sala Petita del TNC. L’estupenda dicció dels actors, gràcies a la col.laboració d'Enric Majó, i una intel·ligent explotació del to de farsa que batega en el fons de l’obra fan d’aquesta funció una proposta guanyadora. 

 Escrita en el context de la crisi política i social de la revolució de 1830, que va portar al tron Lluís Felip I de França, la peça no només explica la història del triangle amorós que centra el relat, sinó que potencia el costat grotesc dels personatges adults del seu entorn. El públic, situat als dos costats d’un escenari rectangular, s’identifica aviat amb una trama que gira al voltant dels riscos que comporta la frívola utilització dels jocs de la seducció. 

 Una xarxa de circ, situada a la part superior de l’escenari, és l’espai destinat als plebeus. Ells són espectadors del que passa a la part inferior on campa com vol una aristocràcia en decadència i els seus parasitaris servidors. Carlos Martínez, entre juganer i ballarí, encarna el baró obsessionat a casar el seu llibertí fill Perdican (fantàstic Ramon Pujol) amb la seva gata maula de neboda Camille, una admirablement continguda Anna Moliner. 

 Ell ha tornat de la universitat i ella acaba de sortir del convent. El jove veu amb bons ulls la idea del matrimoni, però mentrestant segueix els seus jocs amorosos amb la candorosa pastora Rosette (Clara de Ramon). A l’exnovícia no sembla interessar-li gaire el canvi d’estat civil fins que cau, i participa, en l’embolic de la gelosia i les provocacions del seu nòvio. La camperola acaba sent la tràgica víctima d’una moral burgesa que només beneeix els casaments entre afins. 

 L' intensitat de la farsa guanya punts quan entren en acció el preceptor de Perdican (Ferran Rañé), el capellà del baró (Albert Pérez) i l’endimoniada Senyora Pluche (Carme Balagué), dama de companyia de Camille. La música i la participació amb les seves acrobàcies dels artistes de la Central de Circ arrodoneixen l’estimulant funció. 


Trivial