Nuye. Companyia de Circ "eia"

Circ

informació obra


Companyia:
Companyia de Circ "eia"
Sinopsi:

Despertem en un lloc solitari després d'un llarg aïllament. Ens falta quelcom. Comencem a buscar dins nostre per tornar a completar-nos: busquem entre les nostres llums i les nostres ombres, parts de nosaltres que semblen contradictòries, però que són complementàries: el surrealisme, la racionalitat, la certesa, la poesia… I de sobte, quan el món exterior xoca amb l’interior, ens adonem encara més nítidament de la necessitat d’anar a buscar i connectar amb l’altre. Amb l’altra. I poder tocar-nos, donar-nos la mà, abraçar-nos, compartir-nos… Com mitges paraules que es busquen per a compondre una frase... Perquè a vegades sentim que estem fets i fetes de moltes meitats. Equilibri, confiança, dualitat, separació, conflictes … Són conceptes que apareixen en aquesta proposta circense i coreogràfica per a sis acròbates que recull el nostre anar i venir entre una o un mateix i les altres persones, en una recerca constant per a completar-nos.

NUYE és un projecte de creació per sis acròbates que sorgeix de l’exploració de les diverses dinàmiques de les relacions de parella. La nostra societat ha incorporat una visió profunda i oberta de les parelles, que prenen múltiples formes: un home i una dona, dues dones, dos homes, dues persones que no estan necessàriament lligades a un d’aquests gèneres… Al mateix temps, com a acròbates, les dinàmiques de parella representen el nostre dia a dia. Estem constantment en contacte amb l’altra persona, ens toquem i ens comuniquem molt profundament de manera no verbal… Sempre estem gestionant els estats d’ànim, la càrrega física i les emocions de l’altre. Però l’obra artística és mirall de la societat i la realitat ha anat modificant el nostre procés de creació. En un moment com l’actual, en què l’aïllament ens ha estat imposat, creix la introspecció i la recerca interna. Alhora, el contacte amb l’altre esdevé més valuós que mai. Anar i venir entre un mateix i els i les altres, en una recerca constant per sentir-nos complets, és l’eix d’aquesta proposta circense i coreogràfica. Tot té lloc en un escenari ocupat per una paret modular que pren vida, amb els seus forats, portes i un trampolí i que, com nosaltres, té moltes cares.

Aquesta és la nova producció d’una companyia nascuda el 2009 amb un nom que vol dir “sí” en sard o que respon a l’acrònim d’élans imprévus accordés (“impulsos imprevistos acordats”, en francès), segons preferiu, i que va aplegar artistes de companyies diverses. Junts, han creat quatre espectacles (CAPAS, inTarsi, Espera, La Pranza!) i han esdevingut ja tot un referent, a Catalunya i al conjunt de l’Estat, d’un circ contemporani que col·loca l’ésser humà al centre de les seves creacions.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Nuye. Companyia de Circ "eia"

18/07/2021

Un circ màgic

per Jordi Bordes

La companyia eia (tot en minúscules) ha construiït una nova coreografia d'acrobàcies màgica. NUYE (tot en majúscules) confirma el pas de solidesa d'InTarsi (amb la T en majúscula), d'ara ja fa cinc anys i de Capas. Ara, són tres parelles de mà a mà, que es fusionen per moments i que inciten a una relació de convivència i lluita en un espai indeterminat. La peça parteix de dues bases molt sòlides: el treball més tècnic de l'acrobàcia per parelles (amb estructures de fins a tres persones d'alçada i uns mortals que provoquen sorpresa per l'alçada o per la velocitat) i el joc d'aquesta tècnica jugant amb dos elements mòbils en continua evolució, que acaben sent hipnòtics.

A aquests dos puntals de NUYE se li afegeix el toc de clown de la tercera parella ("Hola, som de l'associació El Faro i venim a donar lllum".... FOSC!) que provoca un canvi de relacions entre els habitants dels dos mòduls. També al començament hi ha una construcció d'un joc, d'un cos, a partir de les extremitats dels sis artistes que tindrà segones remirades a l'explotació de les possibilitats del cos (i els seus efectes visuals) durant bona part de la peça. Són un joc intrigant, que sorprèn, que recorda la dansa pictòrica de Dimitris Papaioannou (The great tamer, i en menor mesura, Transverse orientation) i de James Thiérrée ( La Veillée des abysses, Raoul, Tabac rouge i La grenouille avait raison).

eia coincideix en aquest món de circ sorprenent d'Animal Religion (Ahir, Fang, Fenomen...). Però si Quim Giron juga amb verticals i en com les integra en un muntatge de circ contemporani, els d'eia tiren del mà a mà, i les involucren amb els seus elements en construció, o mòbils. Són peces d'una fusteria de precisió que aporten la sorpresa i el gir que el distancia del clàssic "més difícil encara" (tot i que no en fugen, tampoc). En el treball de coreografia acrobàtica (enllacen les figures fins a traslladar la dificultat tècnica a un preciós camp de moviment molt plàstic com els de Guy Nader i Maria Campos (Made of Space) hi emergeix una relació de parella molt obscura, que deixa molt camp per córrer a l'espectador (i imaginar per quin motiu, un dels 4 habitants originals acaba resultant-ne expulsat). Potser seria bo donar alguna pista de més...