Oh my God Barcelona!

Musical

informació obra


Intèrprets:
Anna Arena (violí), Laura Pau (ukelele i acordió), Xuel Díaz (guitarra i percussió), David Anguera (piano i acordió), Jofre Bellés (piano i saxo), Albert Ruiz (trombó de vares)
Traducció:
Companyia Bratislava
Adaptació:
Companyia Bratislava
Escenografia:
Estanis Aboal
Vestuari:
Estanis Aboal
Il·luminació:
Joan Gil
Coreografia:
Albert Ruiz
Autoria:
Jacques Offenbach, basat en el conte de Lyman Frank Baum
Producció:
associació artdevellut
Companyia:
Joventut de la Faràndula de Sabadell
Sinopsi:

Aquesta jove companyia sorgida de l’Institut del Teatre debutava la temporada passada amb el primer muntatge en català de l’òpera bufa de Jacques Offenbach “La Gran Duquessa de Gerolstein”, amb gran èxit de crítiques. A L’Auditori estrenaran l’adaptació catalana que preparen de l’opereta còmica “La vie parisienne”. Un musical de petit format i una crítica satírica a la vida burgesa i al turisme de masses, escenificada ara a la Barcelona del segle XXI.

Enguany fa 150 anys que Offenbach va escriure aquesta opereta còmica que, a dia d’avui, segueix molt vigent. Tracta d’un espavilat barceloní que decideix fer-se passar per guia per tal d’endur-se a casa seva una turista adinerada. Enganys, disfresses i embolics de faldilles en una ciutat cada vegada més dedicada a enlluernar el visitant estranger.

Crítica: Oh my God Barcelona!

27/02/2016

Frescor per sobre de tot, música còmplice ben feliç

per Jordi Bordes

La companyia Bratislava reivindica l'opereta. Sense embuts. Encara que se la menystingui des de fa temps. O que, en la seva època. fos tinguda com un producte comercial espectacular (ampli repartiment, espectacularitat a l'escena). Ells ho fan des de la divertida precarietat. Retallant personatges de 5 en 5, i fent evident les estretors de la seva producció. 

No hi falla el to fresc, de trama entreginguda, poca-solta, però tampoc la rigoriositat amb les veus, la interpretació quasi lírica sense ser gens pretensiosos. Canten bé, es mouen divertits i desgranen una trama ben beneita que l'han traslladat a la Barcelona del turisme de masses. Si voleu passar una bona estona, no dubteu a passar pel Maldà. L'obra fa una estada molt breu perquè ja la van estrenar a L'Auditori fa unes setmanes. Aquesta jove i entusiasta companyia ja va respecar un altre Ofdffenbach fa uns mesos: La gran duquesa de Gerolstein. L'opereta (sigui en la versió paricensa o bé en l'escola londinenca de Gilbert/ Sullivan que, per moments remet a divertit cuplets psicalíptics també té uns altres ambaixadors històrics: Dagoll Dagom (Pirates, La bella Helena, La Perritxola...) però també Egos Teatre (Ruddigore o la nissaga maleïda) i revisitant altres autors com Serfaí Pitarra (L'esquella de la Torratxa), Oscar Wilde (El crim de Lord Arthur Savile) o Joan Carbó (La casa sota la sorra).

Tornem als de Bratislava. Saben treure prou suc amb acudits molts propers als gags lingüístic (Fnac o Mnac?) a la divertida desproporció d'un lord, en realitat tant blanc i ingenu com el que més. I una lady que, vés per on, acaba transitant per la Barcelona més canalla del Paral·lel. tot divertidament desinhibit, ben cantat i saben jugar amb la insinuació amb el públic. Per a aquyells que vulguin divertir-se però que valorin la música en directe i les picades d'ullet a la Barcelona de xiruca i Coronel Tapioca (o de selfie, vaja).


Trivial