Oh my God Barcelona!

informació obra



Intèrprets:
Anna Arena (violí), Laura Pau (ukelele i acordió), Xuel Díaz (guitarra i percussió), David Anguera (piano i acordió), Jofre Bellés (piano i saxo), Albert Ruiz (trombó de vares)
Traducció:
Companyia Bratislava
Adaptació:
Companyia Bratislava
Escenografia:
Estanis Aboal
Vestuari:
Estanis Aboal
Il·luminació:
Joan Gil
Coreografia:
Albert Ruiz
Autoria:
Jacques Offenbach, basat en el conte de Lyman Frank Baum
Producció:
associació artdevellut
Companyia:
Joventut de la Faràndula de Sabadell
Sinopsi:

Aquesta jove companyia sorgida de l’Institut del Teatre debutava la temporada passada amb el primer muntatge en català de l’òpera bufa de Jacques Offenbach “La Gran Duquessa de Gerolstein”, amb gran èxit de crítiques. A L’Auditori estrenaran l’adaptació catalana que preparen de l’opereta còmica “La vie parisienne”. Un musical de petit format i una crítica satírica a la vida burgesa i al turisme de masses, escenificada ara a la Barcelona del segle XXI.

Enguany fa 150 anys que Offenbach va escriure aquesta opereta còmica que, a dia d’avui, segueix molt vigent. Tracta d’un espavilat barceloní que decideix fer-se passar per guia per tal d’endur-se a casa seva una turista adinerada. Enganys, disfresses i embolics de faldilles en una ciutat cada vegada més dedicada a enlluernar el visitant estranger.

Crítica: Oh my God Barcelona!

12/03/2016

L'univers parisenc d'Offenbach també funciona a Barcelona

per Christian Machio

Rescatar una opereta d’Offenbach avui dia pot ser una ingrata feina d’arqueologia perquè molt probablement ni el gran públic estaria preparat per a una aposta còmico-musical de tall eminentment clàssic ni cap producció privada a cop de micromecenatage podria mantenir la quantitat de nòmines ni dispendi escenogràfic que requereix muntar com cal un d’aquests divertiments.

La Companyia Bratislava fa un parell de temporades ja ens va demostrar que una gran opereta d’Offenbach com La gran duquessa de Gerolstein – inèdita fins aleshores a casa nostra- podia aguantar la tisorada necessària per encaixar-la a un petit –petitíssim- format sense perdre l’enginy dialèctic ni la contagiosa festivitat musical tan pròpia del compositor.

Ara amb Oh My God Barcelona el mateix equip torna a posar a prova la solvència d’Offenbach en una versió de cambra de La vie parisienne, reblant el clau traslladant-la als nostres dies a Barcelona. No són els primers en portar Offenbach a l’ara i aquí. Dagoll Dagom ho va provar fa uns quants anys amb La perritxola i –encara més enrere- el Teatre Romea va estrenar un Orfeu als inferns amb aires actuals que actualment ja hem oblidat. Per contra, aquí tots els integrants de la Cia Bratislava se’n surten amb èxit i aconsegueixen oferir un excel·lent divertiment musical amb la realitat turística de Barcelona com a teló de fons i les justes referències a l’actualitat que aporten el toc de frescor que permet –i necessita- el gènere.

Així l’adaptació –treball col·lectiu de la companyia- sàviament queda només com a marc del sainet original, per a que l’embolic de faldilles, corredisses i portes indiscretes es mantingui com a essència de la comèdia. Si a La gran duquessa de Gerolstein vam percebre un treball més que notable pel que fa a l’aproximació de l’univers Offenbach, a Oh My God Barcelona hi ha un grau superior, un pas endavant tant en els detalls de direcció com en la posada en escena que permet encoratjar a aquesta jove companyia a seguir remenant el bagul de partitures del prolífic Offenbach. 


Trivial