COCO COMIN presenta OLIVER TWIST – CHRISTMAS STORY, un espectacle ideal per gaudir en família aquest Nadal, inspirat en la famosa novel·la de Charles Dickens. Una nova producció amb 11 actors sobre l'escenari que recreen una història immortal a través d'un captivador espectacle amb inoblidables temes cantats en directe.
L'obra narra la història d'Oliver, un nen orfe que és expulsat de l'hospici i recorre un llarg camí per a arribar a Londres a la recerca d'una vida millor. Allí viurà una increïble història amb nous amics, com el jove Truà i el vell trampista Fagín, que li promet llit i treball. El destí i un cop de sort faran que Oliver aconsegueixi allò que mai ha tingut: una llar.
En aquesta nova versió en català, creada, dirigida i coreografiada per COCO COMIN, també es posen en evidència els mals socials de l'època, com la diferència de classes a l'Anglaterra victoriana, el treball infantil, la utilització dels nens per a cometre delictes i un sistema judicial sever. Però el tractament d'aquesta adaptació està carregat de grans dosis d'humor, amb constants moments de diversió i positivisme i uns personatges afectuosos que es mostren disposats a ajudar al protagonista.
El musical de Coco Comín (Moustache) juga amb els seus trumfos, procurant evitar les seves febleses. L'obra compta amb una dotzena d'intèrprets de repartiment que es desdoblen en una trentena de personatges. Tots, excepte l'Oliver (que, de fet, és el conte de Dickens el que el transforma) juguen a un (o més) papers. L'adaptació parteix de la visió de llegir la novel·la. L'espai escènic es resol amb unes taules que serveixen per localitzacions diverses amb un simple canvi d'atrezzo. Com si fos un conte, els diferents espais projectats en la pantalla de fons es despleguen com qui passada una pàgina del llibre. I per moments la imatge té tridimensionalitat i, fins i tot, moviment.
Els intèrprets impregnen d'entusiasme els seus personatges i sorprenen amb detalls coreogràfics com les puntes de la mare en ple deliri d'Oliver, les rondades dels rapinyaires de Londres, el claqué festiu final o les voltes de ballet d'alguns components de la salutació final. Coco Comín va formar als ballarins que participarien en la celebradíssima Billy Elliot. I és que la directora reforça la línia coreogràfica, d'on ella extreu la seva fortalesa i, per això, molts passatges són més ballats que no pas cantats o interpretats.
Segurament la peripècia d'Oliver Twist és tant bonista com la del malcarat Scrooge. Ara mateix, Joan Pera en fa una adaptació a Tot l'any pot ser Nadal. i Montse Alcoverro interpreta una altra adaptació: Un conte de Nadal i la sra. Scrooge. Segurament, estaria bé fer-li alguna revisió a la moral de la faula que peca de classista i que es limita a narrar un viatge iniciàtic en què els protagonistes en prou feines tenen conflicte o lluiten per sortir-ne indemnes. La peça, amb la música gravada i una aparició dels personatges més com a eines útils per a la narració que com a protagonistes de les seves accions, assumeix un risc elevat pretenent atraure la immensitat de públic que pot cabre a la Cúpula Arenas. Sorprèn com en la teulada d'un centre comercial es pugui fer un cant a la bondat, a reconèixer la injustícia i provar de rescabalar les seves víctimes.El misteri del Nadal i dels musicals trenca les convencions màgicament...
