Othello. Les Antonietes

informació obra



Autor:
William Shakespeare
Intèrprets:
Annabel Castan, Òscar Intente, Arnau Puig
Il·luminació:
Iñaki Garz
Assesor de moviment:
Fàtima Campos
Direcció:
Jean-Christophe Maillot
Coreografia:
Jean-Christophe Maillot
Sinopsi:

Otel·lo, general de l'exèrcit de la república de Venècia, i Desdèmona, filla del senador Brabancio, s'enamoren i es casen en secret. Iago, un dels lloctinents del moro, mogut per l'odi que sent cap a ell, intenta provocar la gelosia d'Otel·lo fent-li creure que la seva esposa li és infidel amb Cassio, el seu lleial tinent. Víctima de las seva terrible gelosia, Otel·lo acaba matant Desdèmona i després, en descobrir que tot ha estat un engany del malvat Iago, se suïcida.

Crítica: Othello. Les Antonietes

20/06/2018

L'essència de Shakespeare 2.0

per Toni Polo

Les Antonietes espremen els clàssics amb fidelitat i respecte al text; amb originalitat i empremta marca de la casa; amb humor i amb denúnica. Ho van fer amb Stockmann (l’Enemic del poble, d’Ibsen); amb Vània de Txèkhov; amb Molts soroll per no res de Shakespeare; fins i tot amb els autors nord-americans del segle passat a El somni americà.... Capten tota la essència de l’autor sense desvirtuar absolutament res, traslladant-la a l’actualitat. Els resultats han estat adaptacions amb caràcter, molt reduïdes però sense trair l’esperit original.

Ara ho han tornat a fer, amb Othello, l’obra de Shakespeare que, com tots els clàssics, manté una vigència eterna. Una vigència que permet criticar la societat actual a través d’un muntatge gairebé minimalista, modern i farcit d’elements tecnològics com micròfons, pantalles o connexions en directe que el director i dramaturg Oriol Tarrasón ens demostra que són elements que encaixen a la perfecció en la trama shakespeareana. Una trama plena de traïcions, mentides, abús de poder, violència masclista, gelos, passió, racisme... Ens sona, tot plegat, oi? N’hi ha prou amb obrir els diaris del dia per adonar-nos que el que critica Othello segueix copant portades en ple segle XXI.

L’adaptació de l’obra, reduïda a tres personatges (Othello, Iago i Desdèmona), manté tot el que cal. No hi sobra res ni hi trobem a faltar res. Quan un surt del teatre amb ganes d'escopir al menyspreable Iago, sentint una tendresa infinita cap a la innocent Desdèmona i menyspreu cap al violent i manipulat Otel·lo vol dir que la cosa funciona.