Peccatum

Teatre

informació obra


Autoria:
Toni Gomila, Catalina Florit, Joan Miquel Artigues
Intèrprets:
Catalina Florit, Roger Cònsul (narrador)
Escenografia:
Joan Miquel Artigues
So:
Joan Miquel Artigues
Il·luminació:
Dani Noceda
Producció:
Produccions de Ferro
Companyia:
Produccions de Ferro
Direcció:
Roger Cònsul
Sinopsi:

Pornorondalles. Rondalles verdes, rondalles pecadores, rondalles brutes, fragments, retalls i bocins dels nostres contes més populars recollits per Mossèn Alcover i servits en clau d’humor polissó, subtil i tal vegada un poc grosser per Toni Gomila i Catalina Florit, que sense prejudicis ni preconceptes afloren i desfloren rondalles, folkloren i desfolkloren, cullen i despullen, fiquen i desmitifiquen, menteixen i desmenteixen, i sobretot juguen i es diverteixen amb tota casta de vicis, pecats, verdors i brutors presents en la cultura popular de transmissió oral.

Mn. Alcover afirmava que dins el meu Aplech no hi ha l’element pornogràfich que tant abunda dins totes les literatures populars, i sense ànim de contradir-lo, vos presentam un mostrari de passatges rondallístics per tal d’observar, en el mirall del poble que són aquests contes, que és allò que per Alcover era o no pecat, d’allò que tapava i d’allò que mostrava sense pudor; d’aquelles coses que el poble considerava correctes i de les que no; i al capdavall, d’allò que ahir era verd i avui és blanc, i d’aquelles coses –bones i dolentes- que passa el temps i es mantenen fixades a l’ànima dels pobles amb el color inalterable de la naturalesa humana.

Crítica: Peccatum

05/10/2017

Nit de rondalles

per Núria Sàbat

Sí, en un principi aquests contes eren històries per ser explicades a la vora del foc –i així ens ho recorden l’espai escènic i la il·luminació dissenyats per Joan Miquel Artigues i Dani Noceda. Històries contades a viva veu, que passaven de pares a fills mantingudes per la força d’una tradició oral gràcies a la qual les vivències, el tarannà i les particularitats dels pobles han perviscut i han passat a formar part del patrimoni cultural, sobretot quant a la riquesa impressionant d’un llenguatge popular que cal preservar.

A ses Illes, i en aquest sentit, mossèn Alcover –juntament amb tots els seus incomptables col·laboradors– hi va jugar un paper cabdal. Va fer molt bé la seva feina. Com també la fa molt bé Toni Gomila.

Partint d’algunes de les rondalles que figuren a Ses rondaies mallorquines, l’actor i dramaturg mallorquí ha construït un muntatge que manté el regust de la tradició tot salpebrant amb generositat uns plats que la pudorosa ploma “alcoveriana” havia rebaixat de fortor i d’intensitat.

La seva, és una visió enjogassada i “picantona” –però mai barroera ni ofensiva– en què paraules i gestos es confabulen per mostrar els uns els que amaguen els altres, alhora que conviden el públic a participar-hi discretament.

Toni Gomila i Catalina Florit, una garrida al·loteta que en aquest cas li és imprescindible, formen una parella sensacional, expressiva i versàtil que es mereixen els llargs aplaudiments amb que són obsequiats.

Trivial