Peccatum

informació obra



Autor:
Toni Gomila, Catalina Florit, Joan Miquel Artigues
Intèrprets:
Catalina Florit, Roger Cònsul (narrador)
Escenografia:
Joan Miquel Artigues
So:
Joan Miquel Artigues
Il·luminació:
Dani Noceda
Producció:
Produccions de Ferro
Companyia:
Produccions de Ferro
Direcció:
Roger Cònsul
Sinopsi:

Pornorondalles. Rondalles verdes, rondalles pecadores, rondalles brutes, fragments, retalls i bocins dels nostres contes més populars recollits per Mossèn Alcover i servits en clau d’humor polissó, subtil i tal vegada un poc grosser per Toni Gomila i Catalina Florit, que sense prejudicis ni preconceptes afloren i desfloren rondalles, folkloren i desfolkloren, cullen i despullen, fiquen i desmitifiquen, menteixen i desmenteixen, i sobretot juguen i es diverteixen amb tota casta de vicis, pecats, verdors i brutors presents en la cultura popular de transmissió oral.

Mn. Alcover afirmava que dins el meu Aplech no hi ha l’element pornogràfich que tant abunda dins totes les literatures populars, i sense ànim de contradir-lo, vos presentam un mostrari de passatges rondallístics per tal d’observar, en el mirall del poble que són aquests contes, que és allò que per Alcover era o no pecat, d’allò que tapava i d’allò que mostrava sense pudor; d’aquelles coses que el poble considerava correctes i de les que no; i al capdavall, d’allò que ahir era verd i avui és blanc, i d’aquelles coses –bones i dolentes- que passa el temps i es mantenen fixades a l’ànima dels pobles amb el color inalterable de la naturalesa humana.

Crítica: Peccatum

09/10/2016

Pronografia fina/erotisme groller

per Iolanda G. Madariaga

Toni Gomila està creant un llenguatge propi -i molt contemporani- per apropar-nos a la cultura popular mallorquina. El merescut èxit d’Acorar, el porta de nou a endinsar-se en un altre camp prou fèrtil de la cultura popular, el de les rondalles de contingut lleugerament picant o directament sexual; en el cas de les mallorquines, recollides per l’il·lustre Mn. Alcover. Tot i que Mn. Alcover afirmava que dins el meu Aplech no hi ha l'element pornogràfich que tant abunda dins totes les literatures populars, Toni Gomila, Catalina Florit i Joan Miquel Artigues n’han fet un recull que Déu n’hi do! El secret d’aquesta paradoxa és just en aquell indret que hom anomena l’imaginari popular i que Toni Gomila i Catalina Florit posen en escena sense pèls (de cap tipus!) a la llengua i pel broc gros, amb un llenguatge corporal i gestual absolutament contemporani: perquè és d’ara i de tots els temps! Bromes al marge, tot i que la cosa va de conyes, Gomila signa una dramatúrgia que és la base d’un espectacle que hauria de ser referent per a qualsevol escola de teatre: el text és tant sols un element dels molts que es posen en joc quan algú decideix fer d’un tros de sòl un escenari. El que veiem a l’escenari és tot un repertori de contes eròtics que si bé ja no fan enrogir les galtes de les fadrines, si que generen unes pessigolles que ens arrenquen somriures i rialles. Hi veiem també en Toni Gomila i na Catalina Florit -potents, magnífics, esplèndids- en un brillant desplegament interpretatiu: transvestisme sense vestits, desdoblaments de personatges, virtuosisme en l’expressió corporal, interacció amb el públic... En Toni i na Catalina són capaços de fer elegant el gest més groller i tornar grollera la més exquisida finesa! Allò que l’espectador rep és una amalgama indestriable de sons i llums, un torrent desfermat de vida.


Trivial