Pensaments secrets

Teatre

informació obra


Autoria:
David Lodge
Traducció:
Llorenç Rafecas
Adaptació:
Llorenç Rafecas, Lluís Soler
Direcció:
Lluís Soler
Intèrprets:
Àlex Casanovas, Mercè Pons
Sinopsi:

David Lodge va escriure l’any 2001 la novel·la Thinks…, una comèdia romàntica localitzada en un campus universitari anglès amb el rerefons de l’adulteri i el debat sobre l’art i la ciència. El llibre va tenir una gran i ràpida repercussió. A David Lodge li va arribar de Bèlgica la petició per adaptar la seva novel·la al teatre. El resultat va ser un Pensaments secrets amb tres personatges, estrenat a Brussel·les. Lodge, quan va veure la representació va sentir la necessitat de fer la seva pròpia versió teatral de Think... I el resultat és una obra amb dos únics personatges, Helen i Ralph, que és la versió estrenada a Londres i de la qual Llorenç Rafecas n’ha fet la traducció.

Pensaments secrets va més enllà d’una comèdia romàntica. A partir d’una estructura ferma i una bona fusteria teatral, Lodge aprofita els seus dos personatges aparentment antagònics per plantejar un debat sobre les relacions humanes, la fidelitat, l’amor, la fortalesa, la feblesa…

Llorenç Rafecas i Lluís Soler n’han fet una adaptació valenta i adaptada a una tradició teatral, la nostra, menys discursiva i més directa, potenciant els aspectes dramàtics i alhora ideològics de l’autor. De fet, la contraposició d’un científic faldiller sense cap mena de problemes per anar-se’n al llit amb la primera dona que té a l’abast, amb una escriptora viuda de fa poc i d’arrels catòliques, ens proporciona un escenari humà per anar al fons dels sentiments més íntims de les persones. Aquest drama, ja no parlem de comèdia, és de fàcil comprensió per l’espectador, que ràpidament es pot sentit identificat amb un o altre, o els dos personatges a l’hora.

L’acció discorre àgilment gràcies a diversos punts de gir, que a més aporten el necessari suspens per acompanyar l’espectador fins al final de l’obra.


Crítica: Pensaments secrets

29/09/2014

A la taula i al llit, al primer crit

per Andreu Sotorra

La combinació del triangle és atractiva: dos intèrprets amb denominació d'origen, Àlex Casanovas i Mercè Pons, i un director que debuta en aquest camp, però que porta una llarga experiència com a actor i coneixedor el medi. Lluís Soler s'ha assegut a la cadira de la platea per moure els personatges que l'escriptor i guionista David Lodge (Londres, 1935) va retratar en una novel·la i que més endavant va perfilar ell mateix en una adaptació teatral.

Com que alguns dels eixos temàtics de l'autor es mouen al voltant dels cercles universitaris, de l'humanisme i la religió, aquesta adaptació no n'és una excepció i contrasta el parer d'un científic mediàtic, director de l'Institut de Ciència Cognitiva, amb el d'una escriptora d'èxit, vídua de fa poc, i catòlica per convicció, que es retira sis mesos en un campus per impartir un màster d'escriptura creativa a la universitat.

A David Lodge, el discurs dels dos personatges se'ls escapa lleugerament de la mà al principi de la trama quan s'estén amb algunes teories de caràcter científic que fan pensar que potser la cosa quedarà embarrancada en un debat intel·lectual de no gaire fàcil comprensió. (...)

Trivial