Pensaments secrets

Teatre

informació obra


Autoria:
David Lodge
Traducció:
Llorenç Rafecas
Adaptació:
Llorenç Rafecas, Lluís Soler
Direcció:
Lluís Soler
Intèrprets:
Àlex Casanovas, Mercè Pons
Sinopsi:

David Lodge va escriure l’any 2001 la novel·la Thinks…, una comèdia romàntica localitzada en un campus universitari anglès amb el rerefons de l’adulteri i el debat sobre l’art i la ciència. El llibre va tenir una gran i ràpida repercussió. A David Lodge li va arribar de Bèlgica la petició per adaptar la seva novel·la al teatre. El resultat va ser un Pensaments secrets amb tres personatges, estrenat a Brussel·les. Lodge, quan va veure la representació va sentir la necessitat de fer la seva pròpia versió teatral de Think... I el resultat és una obra amb dos únics personatges, Helen i Ralph, que és la versió estrenada a Londres i de la qual Llorenç Rafecas n’ha fet la traducció.

Pensaments secrets va més enllà d’una comèdia romàntica. A partir d’una estructura ferma i una bona fusteria teatral, Lodge aprofita els seus dos personatges aparentment antagònics per plantejar un debat sobre les relacions humanes, la fidelitat, l’amor, la fortalesa, la feblesa…

Llorenç Rafecas i Lluís Soler n’han fet una adaptació valenta i adaptada a una tradició teatral, la nostra, menys discursiva i més directa, potenciant els aspectes dramàtics i alhora ideològics de l’autor. De fet, la contraposició d’un científic faldiller sense cap mena de problemes per anar-se’n al llit amb la primera dona que té a l’abast, amb una escriptora viuda de fa poc i d’arrels catòliques, ens proporciona un escenari humà per anar al fons dels sentiments més íntims de les persones. Aquest drama, ja no parlem de comèdia, és de fàcil comprensió per l’espectador, que ràpidament es pot sentit identificat amb un o altre, o els dos personatges a l’hora.

L’acció discorre àgilment gràcies a diversos punts de gir, que a més aporten el necessari suspens per acompanyar l’espectador fins al final de l’obra.


Crítica: Pensaments secrets

23/10/2014

Expectatives un pèl eclipsades

per Núria Sàbat

Amb les expectatives un pèl eclipsades és com sortíem un dimecres al vespre després d’haver vist Pensaments secrets, un muntatge de petit format basat en la novel·la de l’escriptor i crític anglès David Lodge Thinks... que posteriorment ell mateix va adaptar per al teatre.

L’obra ens presenta dos únics personatges: Ralph Messenger, científic cognitiu, i Helen Reed, una famosa novel·lista, que són professors a la mateixa universitat anglesa. Ell està casat i ella és vídua. Ell és un seductor i ella se sent sola. No cal, em fa l’efecte, afegir-hi gaires detalls més perquè el desenvolupament del tema és fàcil d’imaginar. No som davant una història excepcional. Ni davant uns personatges singulars o uns diàlegs especialment originals, perquè, si bé hi ha moments que susciten l’interès –sobretot quan contraposen les seves diferents visions sobre les relacions i emocions humanes–, aquests no semblen avançar i s’encallen en unes dissertacions intel·lectuals sobre l’art i la ciència que esdevenen repetitives i poc argumentades.

L’inici és prometedor –la veu en off de Mercè Pons, asseguda gairebé a les fosques, llegint-nos en veu alta, clara i modulada el seus pensaments més íntims–, així com l’estratègia de voler mostrar el que hi ha darrera les paraules i la dificultat de formular-ho, ja que el sol fet de voler-li donar forma, escrita o gravada, altera la seva autèntica essència, però tot plegat no va gaire més enllà. L’interès s’esllangueix i ni l’actriu ni Àlex Casanovas –dos bons actors– no acaben de trobar-se ni de generar el clímax necessari.

Amb traducció de Llorenç Rafecas i direcció de Lluís Soler –que s’estrena en aquest àmbit– Pensaments secrets és un muntatge correcte i digne, al qual, però, li costa fer visible aquesta particular relació de parella, la guspira que els atrau i els dubtes que els aturen.

NOTA: 6


Trivial