Pensaments secrets

Teatre

informació obra


Autoria:
David Lodge
Traducció:
Llorenç Rafecas
Adaptació:
Llorenç Rafecas, Lluís Soler
Direcció:
Lluís Soler
Intèrprets:
Àlex Casanovas, Mercè Pons
Sinopsi:

David Lodge va escriure l’any 2001 la novel·la Thinks…, una comèdia romàntica localitzada en un campus universitari anglès amb el rerefons de l’adulteri i el debat sobre l’art i la ciència. El llibre va tenir una gran i ràpida repercussió. A David Lodge li va arribar de Bèlgica la petició per adaptar la seva novel·la al teatre. El resultat va ser un Pensaments secrets amb tres personatges, estrenat a Brussel·les. Lodge, quan va veure la representació va sentir la necessitat de fer la seva pròpia versió teatral de Think... I el resultat és una obra amb dos únics personatges, Helen i Ralph, que és la versió estrenada a Londres i de la qual Llorenç Rafecas n’ha fet la traducció.

Pensaments secrets va més enllà d’una comèdia romàntica. A partir d’una estructura ferma i una bona fusteria teatral, Lodge aprofita els seus dos personatges aparentment antagònics per plantejar un debat sobre les relacions humanes, la fidelitat, l’amor, la fortalesa, la feblesa…

Llorenç Rafecas i Lluís Soler n’han fet una adaptació valenta i adaptada a una tradició teatral, la nostra, menys discursiva i més directa, potenciant els aspectes dramàtics i alhora ideològics de l’autor. De fet, la contraposició d’un científic faldiller sense cap mena de problemes per anar-se’n al llit amb la primera dona que té a l’abast, amb una escriptora viuda de fa poc i d’arrels catòliques, ens proporciona un escenari humà per anar al fons dels sentiments més íntims de les persones. Aquest drama, ja no parlem de comèdia, és de fàcil comprensió per l’espectador, que ràpidament es pot sentit identificat amb un o altre, o els dos personatges a l’hora.

L’acció discorre àgilment gràcies a diversos punts de gir, que a més aporten el necessari suspens per acompanyar l’espectador fins al final de l’obra.


Crítica: Pensaments secrets

29/09/2014

Quan la paraula s'emporta l'emoció...

per Mireia Izard

L'eterna dicotomia entre el cap i el cor. La discussió entre ciència i ànima. Un home i una dona. Si contraposem aquests conceptes, en veiem clarament les diferències. Però i si el mirall on es reflecteixen ens mostra unes semblances aparentment inexistents? 

El britànic David Lodge va condensar aquestes idees en una història d'atracció a la novel·la "Thinks" i ara, l'actor Lluís Soler ha triat la versió teatral per estrenar-se com a director. En escena hi trobem Àlex Casanovas i Mercè Pons. Ells ens confessen els "Pensaments secrets" de Ralph Messenger i Helen Reed, dos personatges que, en principi, no tenen res en comú però que comparteixen la profunda curiositat per l'origen de la consciència. 

Els seus dubtes i raonaments, gairebé amb forma de diari personal, sobrevolen un escenari auster on uns panells de fusta mòbils ens fan passar d'un despatx a un jacuzzi. Tot i així, malgrat la versatilitat de l'escenografia, la posada en escena no acaba de funcionar i totes les situacions acaben tenint un punt d'artificialitat. Això també passa amb les seves actuacions. Casanovas i Pons s'han pres tan al peu de la lletra el paper d'intel·lectuals que se'ls ha demanat, que l'emoció no acaba de traspuar de les converses. L'obra, per tant, es converteix en un gran debat moral i filosòfic, interessant i ric i on l'espectador també voldria intervenir però no aconsegueix ser, també, una història de passió. A "Pensaments secrets" les paraules pesen massa i es trenca l'equilibri entre discurs i sentiment. Els debuts no són fàcils i segur que la segona obra, a Lluís Soler, li sortirà millor. Nosaltres serem allà per comprovar-ho.


Trivial