Per començar, sarsuela!

Musical

informació obra


Coreografia:
Roberto G. Alonso
Dramatúrgia:
Abert Arribas, Lluïsa Cunillé, Josep Maria Miró
Intèrprets:
Begoña Alberdi, Christophe, Antoni Comas, Núria Dardinyà, Oriol Genís, Quim Giron, Xavier Mendoza
Interpretació musical:
Orquestra de les Glòries Catalanes
Direcció Musical:
Wanda Pitrowska
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya, ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya)
Sinopsi:

A partir de 1850, quan els canvis demogràfics comencen a transformar Europa i preparen el terreny per a una futura cultura de masses, es desenvoluparà un tipus de teatre amb parts cantades i parts parlades que a la península Ibèrica s’anomenaria «sarsuela», mentre que a les latituds més septentrionals serà conegut amb noms com «opereta», «music-hall» o «Singspiel». Aquest fenomen democratitzarà l’interès pel gènere líric, en un moment en què l’òpera reflecteix sobretot els codis de representació d’unes elits socials molt determinades.

La sarsuela catalana és una frondosa illa de tresors amagats. El gènere també gaudia d’una important vitalitat als escenaris barcelonins, malgrat que una gran majoria d’aquestes joies encara esperin ser desenterrades, i que n’hi hagi unes quantes que fins i tot esperin ser estrenades per primera vegada. Si volem fer justícia al nostre patrimoni escènic, cal que entenguem que la sarsuela no és només un gènere en castellà, sinó que també s’expressa en català i la seva veu oblidada és una de les víctimes més injustes de l’amnèsia que ha tingut massa sovint la història del teatre d’aquest país.

Un viatge per alguns dels moments més esplendorosos de la sarsuela catalana, que en molts casos permetrà que les seves riqueses pugin dalt d’un escenari per primera vegada.


Crítica: Per començar, sarsuela!

03/10/2014

Superar l'amnèsia i situar la sarsuela a la Sala Gran del principal teatre públic català és una tasca encomiable.

per Manuel Pérez i Muñoz

Si fa tot just un any Albertí ens presentava una revisió del gènere de la revista—pilar fonamental de l'època clàssica del Paral·lel—com a tema d'obertura de la temporada, enguany és el torn de la sarsuela, forma d'expressió escènica encara més allunyada, oblidada i menystinguda. El rescabalament d'aquest forat històric és el principal atractiu d'un recital farcit de moments humorístics fruit de la intervenció en la posada en escena de la companyia circense Animal Religion. Més enllà de l'encaix formal, el còctel vessa d'interès donat que la sarsuela i el context històric que la va generar romanen encara verges a ulls de la immensa majoria d'espectadors. Superar aquesta amnèsia i situar el gènere a la Sala Gran del principal teatre públic català és una tasca encomiable que enlloc més es podria haver muntat. Comptat i debatut, felicitar Albertí i equip per la tria i selecció, tot convidant el públic a guarir-se d'un injust oblit.