Per començar, sarsuela!

Musical

informació obra


Coreografia:
Roberto G. Alonso
Dramatúrgia:
Abert Arribas, Lluïsa Cunillé, Josep Maria Miró
Intèrprets:
Begoña Alberdi, Christophe, Antoni Comas, Núria Dardinyà, Oriol Genís, Quim Giron, Xavier Mendoza
Interpretació musical:
Orquestra de les Glòries Catalanes
Direcció Musical:
Wanda Pitrowska
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya, ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya)
Sinopsi:

A partir de 1850, quan els canvis demogràfics comencen a transformar Europa i preparen el terreny per a una futura cultura de masses, es desenvoluparà un tipus de teatre amb parts cantades i parts parlades que a la península Ibèrica s’anomenaria «sarsuela», mentre que a les latituds més septentrionals serà conegut amb noms com «opereta», «music-hall» o «Singspiel». Aquest fenomen democratitzarà l’interès pel gènere líric, en un moment en què l’òpera reflecteix sobretot els codis de representació d’unes elits socials molt determinades.

La sarsuela catalana és una frondosa illa de tresors amagats. El gènere també gaudia d’una important vitalitat als escenaris barcelonins, malgrat que una gran majoria d’aquestes joies encara esperin ser desenterrades, i que n’hi hagi unes quantes que fins i tot esperin ser estrenades per primera vegada. Si volem fer justícia al nostre patrimoni escènic, cal que entenguem que la sarsuela no és només un gènere en castellà, sinó que també s’expressa en català i la seva veu oblidada és una de les víctimes més injustes de l’amnèsia que ha tingut massa sovint la història del teatre d’aquest país.

Un viatge per alguns dels moments més esplendorosos de la sarsuela catalana, que en molts casos permetrà que les seves riqueses pugin dalt d’un escenari per primera vegada.


Crítica: Per començar, sarsuela!

09/10/2014

La sarsuela sacseja al TNC

per César López Rosell

Fresc, elegant i divertit muntatge inaugural al TNC. Per començar, sarsuela! va conquistar  tant els fans del gènere en català com els escèptics que temien la irrupció d’una llauna historicista. Tots van acabar disfrutant amb les 15 joies representatives d’un secular patrimoni d’un miler de peces. 

 Xavier Albertí va triomfar, transvestit en la directora Wanda Pitrowska. Des del podi no només va caricaturitzar una diva de la batuta, sinó que va dirigir amb bon pols la jove Orquestra de les Glòries Catalanes. Les veus d’Antoni Comas, Begoña Alberdi, Núria Dardinyà, Xavier Mendoza i de l’actor Oriol Genís van exhibir un gran nivell tant en la interpretació vocal com en la recreació dels gags. 

 El muntatge, ple d’hilarants coreografies, va mantenir l’agitació. La sexualment voraç Pitrowska va protagonitzar les escenes més picants a l’abraonar-se sobre un músic (l’artista de circ Christophe) que va fugir grimpant per una corda. L’assistent de la directora (Quim Giron) va sorprendre amb les seves acrobàcies. I no va faltar el moment Catalunya cañí en què es van cantar les glòries del torero negre Peroi, amb un embetumat Genís a collibè. 

 Àries i duos còmics de les obres seleccionades van demostrar la força d’un llegat musical discriminat per raons ideològiques. L’amor, la realitat social, la política –com el duo de Les noies de l’Estatut , sainet nascut després de la proclamació de l’Estat català– van desfilar pel TNC. Un rescat just i oportú.