Què significa triomfar i què suposa per a un mateix i per als qui t’envolten? Després del seu èxit amb Wasted, la companyia es llença a la piscina escènica amb un text de Mark Ravenhill, amb direcció de Marc Salicrú, Anna Serrano i Elena Martín. Una peça visceral i impactant que parla sobre la fragilitat de l’amistat, l’enveja, l’èxit i el significat de l’art en la vida dels creadors. La dependència, la toxicitat, el valor per allunyar-nos o posar-nos molt a prop dels altres. Les relacions entre les persones, en el cercle de coneixences. Les pors, les nostres i les que projectem sobre els altres. Una piscina que, en realitat, no té aigua.
Clara Aguilar, Premi a espai sonor dels Premis de la Crítica 2018
Finalista a Crítica Jove dels Premis de la Crítica 2018
Els espectadors que van gaudir de valent amb 'Wasted' tornaran a
trobar-se amb tota l'energia d'una companyia que exhala entusiasme,
vitalitat i amor pels detalls. Saltar de Kate Tempest a Mark Ravenhil en la tria de l'autor no és un detall menor quan els d'Íntims Produccions volen tornar a fer sortir totes les misèries d'una societat contradictòria i hipòcrita. Hi ha, però, un salt d'ambició: 'Pool (no water)'
va més enllà, planteja una radiografia més irònica i punyent, agafa
l'art com excusa per remoure les clavegueres de l'ànima humana. Tornem a
trobar en la base l'èxit i el fracàs però ara, un graó més enfonsat, en
forma d'ambició i enveja. Recuperen també una posada
en escena dinàmica que trenca distàncies, que proposa nous eixos, que
busca apropar referents al nostre entorn més immediat. Ens alegra saber
que els Íntims continuen instal·lats en el més alt nivell
de les nostres companyies i confiem que aquest espectacle no pateixi
tant com 'Wasted' en el seu camí cap a una exhibició digna a Barcelona.