Pool (no water)

informació obra



Autor:
Mark Ravenhill
Dramatúrgia:
Anna Serrano, Elena Martín, Marc Salicrú, Íntims Produccions
Direcció:
Anna Serrano, Elena Martín, Marc Salicrú, Ruth Prim, Nil Fruitos
Escenografia:
Marc Salicrú
So:
Clara Aguilar
Vestuari:
Chloe Campbell
Intèrprets:
Isaac Baró, Marc Cartanyà, Oriol Esquerda, Sandra Pujol, Xavier Teixidó
Sinopsi:

Què significa triomfar i què suposa per a un mateix i per als qui t’envolten? Després del seu èxit amb Wasted, la companyia es llença a la piscina escènica amb un text de Mark Ravenhill, amb direcció de Marc Salicrú, Anna Serrano i Elena Martín. Una peça visceral i impactant que parla sobre la fragilitat de l’amistat, l’enveja, l’èxit i el significat de l’art en la vida dels creadors. La dependència, la toxicitat, el valor per allunyar-nos o posar-nos molt a prop dels altres. Les relacions entre les persones, en el cercle de coneixences. Les pors, les nostres i les que projectem sobre els altres. Una piscina que, en realitat, no té aigua.

Clara Aguilar, Premi a espai sonor dels Premis de la Crítica 2018

Finalista a Crítica Jove dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: Pool (no water)

13/09/2017

Seguint l’estela de ‘Wasted’

per Núria Cañamares

‘Pool (no water)’ segueix l’estela de ‘Wasted’ amb què els lleidatans Íntims Produccions van deixar el llistó molt alt. Els personatges continuen avançant a les palpentes cap a la trentena. Igual de perduts i, el que és pitjor, tant o més desesperançats. Si aleshores es confrontaven a un trauma del passat mal resolt, ara el conflicte se situa al present-passat immediat, aquell que encara esquitxa i crema si t’hi atanses gaire.

A partir d’un incident inesperat, furguen de nou en la desorientació vital d’una generació que es vol lliure, intel·lectual, solidària i avantguardista (i que, sobretot, ho fa saber), però que en realitat viu ofegada pels seus propis desigs, obligada a treure partit de tota acció i de revalidar l’èxit minut a minut per no caure en la invisibilitat de la “gent petita”. Retraten la generació de la hipocresia, de la frustració encoberta, de la infelicitat permanent que alguns despisten amb apoteòsics instants de consumició ràpida. Pura fal·làcia amb caiguda encara més dolorosa.

Els Íntims s’han fet seu el text de Mark Ravenhill –adaptat per Iván Morales (Prisamata) amb la direcció tripartita de Marc Salicrú, Anna Serrano i Elena Martín– i han continuat el treball d’investigació que els mou a dedicar-se al teatre. Busquen nous espais, llenguatges i formats i s’arrisquen amb una escena de proximitat, dramatúrgies punki-poètiques i sites specifics que poden resultar incòmodes o directament claustrofòbics, però que s’adiuen al que volen transmetre. Fum, projeccions, actors entre el públic, coreografies i imatges impactants sempre reforçades pel so i la llum atmosfèrics.

L’ètica, l’amistat, el grup, el destí, l’art, el jo... ho posen tot en qüestió. Sí, és fosc i en certa mesura depriment (arriben a desitjar “tenir sida o càncer per no haver de patir gota a gota aquest conyàs de vida”), però alhora és sincer, valent i sense edulcorants, i planta als morros de molts una realitat desconeguda o volgudament ignorada que només coneixent-la es pot erradicar.

‘Pool’ acaba de sortir de l’ou a FiraTàrrega i té força serrells per pentinar (ritme, text, annexos, interpretació, composició de l’espai...), però transita sobre bons raïls i li augurem un trajecte ascendent.