Projecte Olympus. Volum2: Amazones

informació obra



Companyia:
Agrupación Señor Serrano
Autoria:
Àlex Serrano, Pau Palacios
Intèrprets:
Àlex Serrano
Composició musical:
Roger Costa Vendrell
Sinopsi:

Projecte Olympus és una sèrie teatral basada en una visió crítica i desenfadada dels mites grecs destinada a nenes i nens, que puguin gaudir de l’espectacle en autonomia sense la presència dels pares a sala. Una porta d’entrada per als més joves al món de la mitologia, on hi trobarem històries antigues revisades i connectades amb l’actualitat. La proposta també vol despertar en els adults una nova lectura dels mites a través dels ulls dels seus fills.

El segon volum de la sèrie està dedicat a les Amazones.

Sinopsi

Fa més de tres mil anys, un grup de dones va crear una societat particular a les llunyanes costes del Mar Negre. Una societat formada només per dones lliures, amb un esperit comunitari i guerrer, disposades a defensar un ordre diferent: Les Amazones.

Per què van creure les Amazones que necessitaven crear una societat sense homes? Per què els herois masculins de l’antiguitat reaccionaven de forma agressiva davant d’aquesta societat alternativa? És lícit l’ús de la violència per defensar-se dels atacs externs? O la defensa de les pròpies opinions i les revoltes contra les injustícies han de ser sempre pacífiques? Nenes, nens, som tots iguals o hi ha alguna cosa que ens fa diferents? I… per què el riu Amazones porta precisament aquest nom?

El segon volum del Projecte Olympus té com a protagonistes a les Amazones, a Pussy Riot, a les Guerrilla Girls, a les manifestants del mocador verd d’Argentina, a les vestides de negre de Polònia o a les de lila del 8 de març. A elles i a tots els seus antagonistes, d’Hèracles a Vladímir Putin, al veí del 5è 2a.

Crítica: Projecte Olympus. Volum2: Amazones

05/05/2021

Hipòlita les empodera

per Jordi Bordes

Segon capítol del projecte Plympus de l'Agrupación Sr. Serrano. Després de Prometeu (vista online), arriba l'oportunitat de construir un altre univers mitologic a partir de les subtrames de les Amazones, que apareixen en diversos episodis de déus i herois mitologuics masculins. (Ben bé, la tesi de Hey, hermana es constata). Els elements amb què juga el Sr Serrano són figures i construccions de Lego, amb alguns filtres de pantalla i imatges caçades (aparentment) al vol del cercador Google. Una trena sempre compta amb tres fils i el Sr Serrano sempre entortolliga a aprtir de tres items: en aquest cas hi ha el cas d'Hipòlit i les amazones, la creació del riu Amazones (i una societat matriarcal) i les dones anònimes empoderades del segle XXI. Les que avui, com les amazones de la Grècia de fa milers d'anys, es van enfrontar al Poder establert i reclamen el seu espai de decisió. Certament, són tres fonts de relat molt desiguals aquest cop i que no es fusionen amb la facilitat de Prometeu.

El projecte Olympus planteja que els pares quedin fora de la sala i siguin els fills els que interactuin amb el manipulador/intèrpret. És una jugada valenta perquè la canalla no sempre vol anar a veure un espectalce i acaba mig convençut pels pares. De fet, l'A`lex Serrano ja avisa que si algú no hi vol ser, que pot sortir. En realitat, és una pregunta trampa perquè donar-los l'opoprtunita de triat ja els empodera i, alhora, els encurioseix; prendre decisions és començar a madurar. Preguntar-los i atendre'ls (amb la llibrtat de no tenir els pares al costat) és un plaer que disfruten: a mesura que avança l'obra se sovintegen les ganes de participar.

El dispositiu tècnic té la particularitat que, aparentment, pugui reproduir-lo qualsevol, des de casa (perque juguen amb tecnologia prou domèstica però la combinació (fruit de l'experiència en els seus projectes de cinemalive) és molt atractiva. La presencialitat permet veure quan la figura del Lego cau a terra (un error que es recollit amb naturalitat,s esne donar-li importància) però no incorpora el canvi de proporció dels espectacles, (de la figura petita i set per a càmera a la representació de mida natural) com amb peces tipus The mountain, A house in Asia, Birdie... Per últim, una reflexió: cert que les amazones és un capítol secundari en moltes històries de la mitologia, però caldria preguntar-se què hi aporta el descobriment de l'Amazones (no se li ha trobat tensar el conflicte) i com introduir les heroïnes actuals. Fer-ho des de l'escala anònima les castiga, de nou, a formar part de l'anonimat, o és una forma de representar l'èpica diferent del Poder testoretònic masculí? Si és així, potser caldria fer-ho més evident.