Pulmons

Teatre

informació obra


Autoria:
Duncan Macmillan
Traducció:
Carme Camacho
Direcció:
Marilia Samper
Intèrprets:
Pau Roca, Carlota Olcina
Il·luminació:
Sergi Vilanova
Escenografia:
Paula Bosch
Ajudantia de direcció:
Jan Vilanova Claudín
Producció:
Sixto Paz Produccions
Sinopsi:

“Podria volar a Nova York i tornar tots els dies durant set anys i, encara així, no estaria deixant una petjada de carboni tan gran com si tingués un fill. Deu mil tones de CO2. Aquest és el pes de la Torre Eiffel. Estaria donant a llum a la Torre Eiffel.”

En un moment d’ansietat global, terrorisme, canvi climàtic i inestabilitat política, una jove parella contempla tenir un fill. Si s’ho pensen massa, no ho faran mai. Però si no s’ho pensen bé, podria ser un desastre. Volen tenir un fill basant-se en les raons correctes però… quines són les raons correctes? I què serà el primer que es destruirà, el planeta o la relació?

L’obra de Duncan Macmillan dóna veu, a través de dos personatges imperfectes però profundament humans, a una generació per a la qual la incertesa és una forma de vida.

Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria d'actriu principal (Carlota Olcina).

Crítica: Pulmons

09/01/2015

Bona gent, diuen. Gent Eco. Gent Triple A***. Gent anticontaminació. Gent capaç de plantar un bosc, si cal, per salvar el món

per Andreu Sotorra

Ser o no ser... pare i mare! Aquesta és la qüestió, que diria aquell. Però aquí, "aquell" és Duncan Macmillan (1980), jove autor anglès, establert a Londres, que esporga una qüestió tan universal com eterna i que ho fa amb uns recursos teatrals mínims que exigeixen tota l'energia dels dos protagonistes: ell i ella, una parella jove, contemporània, que es planteja el seu futur.

Bona gent, diuen. Gent Eco. Gent Triple A***. Gent anticontaminació. Gent capaç de plantar un bosc, si cal, per salvar el món. Però gent també que es debat entre la responsablitat de portar al món un altre ésser, diuen, responsable de recarregar el planeta amb milers de partícules de diòxid de carboni (CO2) o proveir la humanitat d'un altre responsable com ells per mantenir l'esperit de la bona gent. 

Darrere d'un text d'aparença senzilla i costumista, hi ha una bona dosi d'ironia que qualla molt bé en els espectadors d'avui en dia, amants de veure's reflectits a l'escenari o la pantalla. Per això, sense que s'interpreti com a pejoratiu, 'Pulmons' és un espectacle, sobretot, generacional. Per això, l'autor, els dos intèrprets i també la directora, aquesta amb uns anys d'avantatge, formen part de la generació dels vuitanta. I és igualment en espectadors d'aquesta generació que la trama enganxa més, sense que s'hagi de descartar que també en els que han superat l'edat pont de la criança hi trobin alguns dels plantejaments que s'han fet en algun moment de joves. (...)