Renard o el llibre de les bèsties

Familiar | Musical

informació obra



Adaptació:
Marc Rosich
Composició musical:
Clara Peya
Companyia:
cia. Teatre Obligatori
Intèrprets:
Queralt Albinyana, Laura Aubert, Marc Pujol, Joan Vázquez, Toni Viñals
Músics:
Clara Peya - Andreu Gallén (piano)
Escenografia:
Laura Clos 'Closca', Jordi Roig
Vestuari:
Núria Llunell, Jordi Roig
Il·luminació:
Sylvia Kuchinow
So:
Josep Sánchez-Rico
Coreografia:
Roberto G. Alonso
Ajudant de direcció:
Jordi Andújar
Producció:
Teatre Lliure, Teatre Obligatori
Sinopsi:

Arriba a escena el projecte guanyador del concurs per adaptar el Llibre de les bèsties de Ramon Llull en motiu del 700 aniversari de la mort de l’autor. Un musical exemplar.

Renard, la guineu, no veu amb gaire bons ulls que les bèsties en assemblea hagin escollit el Lleó com a rei. De manera que l’astut Renard, tot just després de la coronació, aprofitarà les picabaralles que hi ha a la cort entre carnívors i herbívors, i començarà a maquinar plans per apropar-se pas a pas fins al tron.

Renard o el Llibre de les bèsties és una versió lliure de la famosa obra de Llull que pren la forma d’un musical vibrant i encomanadís. 

Sense que el ritme s’aturi, i presentant una galeria d’animals que també inclou lleopards, bous, elefants i fins i tot algun humà d’allò més bèstia, la peça vol apropar als més petits l’art d’explicar faules, que en el cas de Llull reben el nom d’eximplis.

Espectacle recomanat de 7 a 12 anys.

Premi de la Crítica 2016 categoria espectacle familiar

Crítica: Renard o el llibre de les bèsties

25/10/2016

Anar amb infants és opcional

per Josep Maria Viaplana

Esplèndid text de Marc Rosich, que també signa la direcció d'aquest musical per a tots els públics (mai millor dit) i també les lletres de les seves cançons.

Partint d'un camió-fast food que sovinteja en determinades societats, plantat al bellmig d'un districte financer qualsevol (res no és casual, però, en aquesta història) ens defineix uns personatges humans, caracteritzats per l'ambició i l'obediència, fins que coneixem -ves a saber en quina selva africana- el regne dels animals, que es troba en ple 'procés' per a triar un rei, que resulta ser el lleó, i que nomena de seguida els consellers, no sense abans prometre que farà dieta vegetariana, perquè el càrrec li ho exigeix. En quedar fora del cercle de poder, l'astuta i maliciosa guineu manipularà un herbívor (la cosa va de confrontació entre ells i els carnívors, també) perquè conspiri per arribar a ser ell el rei. Ambició i manipulació solen anar de la mà, i aconseguiran que s'enviï al lleopard a negociar una bona 'conllevancia' (cap equivalent en català no té la força ni el matis adients) amb els humans. Aquest moment ens revela moltes similituds entre els poderosos d'un i altre regne... No falten tampoc intrigues amoroses amb què mirar de neutralitzar els caps de l'estat... vaja, un tractat 'maquiavèl·lic' abans que no nasqués el propi Maquiavel.

Destacar la proposta escenogràfica, molt coherent amb la pràctica del teatre familiar dels elements convertibles, que plegant-se i desplegant-se ens transporten a un altre indret. No en va el Marc Rosich ha estat des de sempre vinculat a aquest sector aportant, com en aquesta ocasió, el bagatge acumulat en la seva experiència en el d'adults. I la capacitat de congregar un elenc esplèndid. Tots estan molt bé, interpreten brillantment amb el cos i les veus, canten, i alguns fins i tot ballen (la coreografia la signa Roberto G. Alonso, de forma molt intel·ligent), com ara en un sorprenent i metafòric combat de dos ballarins de claqué.

Però sobretot és un gran 'divertimento' que homenatja l'aniversari Llull de la millor manera possible, fent arribar el seu missatge de forma intel·liguible pels infants (això sí, mínim 7-8 anys,  fins i tot penso que més) amb uns nivells de lectura que podrien fer que la mateixa obra, amb un fenomenal èxit per a adults, afegint-hi una miqueta de sal i pebre, per convertir-lo en un cabaret adult sobre les ambicions i lluites humanes. I un dels millors que es pogués veure.

Destacar la composició musical i la virtuosa interpretació al piano de la Clara Peya, en directe i arraconada dins el restaurant ambulant, tot i que impossible de no apreciar. I encara que tots els altres estan, com he dit, esplèndids, destaca l'agudesa de la Laura Aubert.

És teatre familiar, sí, però si no teniu algun nen o nena a mà tampoc no passa res. Anar amb infants és opcional. Us ho passareu molt i molt bé.