(...) Les característiques del muntatge, una hora i quart, són les d'una proposta bàsicament musical, acolorida, amb un vestuari singular, una caracterització a mig camí entre l'ésser humà i la bèstia, amb una narrativitat molt treballada i sintètica per fer intel·ligible als primers espectadors la moralitat de la faula i amb moltes picossades d'humor. Tot arrenca en una ambientació actual i molt de moda provinent del vintage seixantista del segle passat —una autocaravana de food trucks— i salta, gràcies a la llicència de la fantasia, al món de la faula d'«El llibre de les bèsties» amb alguns dels personatges més importants: el Lleó, el Lleopard, la Lleoparda, l'Elefant, el Bou i la Guineu o Na Renard. Hi ha també en aquesta representació, una síntesi del contingut del relat original incidint només en aquelles bèsties que tenen un paper més destacat en les lluites de poder, la traïció i les maquinacions per fer-se amb la poltrona monàrquica i el complot que promou Na Renard de sota mà utilitzant l'Elefant(a), el Lleopard, la Lleoparda i el Bou.
«Renard o el Llibre de les bèsties» és una proposta dramatúrgica que no fa ni concessions ni rebaixes i juga a favor del rigor i de la línia justa per fer-lo entenedor i, a la vegada, captivar també els adults que potser s'han perdut en alguna ocasió en els intents de la lectura medieval. (...) Una conjunció perfecta, doncs, que penetra per l'oïda, s'endolceix per la vista i que arrossega per la interpretació. (...) Si en el món de les bèsties, la cosa es balanceja entre ser carnívor o vegetarià —tot un sacrifici per al pobre Lleó rei— en el món dels humans, la cosa està entre remenar quatre xavos o remenar fortunes en valors, accions i fons financers que només són fum.
Contràriament al que Ramon Llull fa en la versió original del «Llibre de les bèsties» i a pesar de la sentència matadora que demana a tort i a dret l'Elefant(a), aquí no corre la sang, ni la de la Guineu ni la de cap altra bèstia —altrament potser hi hauria problemes amb els defensors dels drets dels animals!— sinó que, tornant al temps real de l'autocaravana de food trucks, els personatges conviden a una reflexió amb clara intenció didàctica sobre allò que ells i els espectadors han après de la representació. No hi ha faula sense moralitat. I la moralitat, en comptes d'entrar amb sang, si entra amb música, encara entra millor. (...)
