Un transatlàntic ple de persones naufraga dins del Maldà. Els
Pirates aconsegueixen fer realitat escènica de forma brillant i divertida la
no-novel.la de Pere Calders, sense trair en cap moment l´esperit i el text de
l´autor.
Anem a pams. Pere Calders va escriure Ronda naval sota la boira, el 1966. Un
autèntic virtuosisme literari que s´avançava a l´època i que va ser poc
compresa en el seu moment. A la novel.la, o millor dit no-novel.la, Calders construeix de-construint la historia d´un
naufragi anunciat des del moment en que el capità en té la certesa del fet i el
dia i l´hora en que serà. Decideix abandonar-se al destí i no dir res ni a la
tripulació ni al heterogeni conjunt de passatgers (des d´un hipnotitzador, a un
assassí, passant per una senyora de casa bona, un espia soviètic, un periodista
que va el.laborant la crònica dels esdeveniments i-o, entre d´altres, un aviador
estadounidenc arribat amb paracaigudes amb el fí de descobrir l´ espia
soviètic.
Un seguit de
situacions dins del realisme màgic, amb pinzellades de delirant absurd, en que
Calders desenvolupa hàbilment les seves històries, amb un us modèlic de la llengua
i amb uns tocs d´eruditisme científic digne de Jules Verne. Val a dir que l´ historia
dins d´un va i ve comença en una entrevista radiofònica posterior al naufragi i
dins del rodatge d´un fals documental.
El resultat és un
espectacle ple de frescor, màgic i molt divertit que honora al gran i singular escriptor
que és Pere Calders, amb una nova interpretació coral de la companyia Els
Pirates per a sucar-hi pà. Els actors i actrius es transfiguren en múltiples
personatges, inclús intercanviant-se´ls. Ho fan amb un mínim de canvi de roba i
aplics (bon treball de la figurinista María
Albadalejo) y dins d´un espai escènic molt ben ideat per Enric Romaní (¿com crear dins de
l´espai reduït de l´habitació del Maldà la sensació d´estar dins d´un
transatlàntic?. Doncs ho aconsegueix plenament). L´adaptació del text i la
dramatúrgia escénica són de María
Canelles i Adrià Aubert, que
asumeix també la direcció. Que millor que comentar el seu treball en la veu de Teresa Calders, filla de Per Calders,
que va ser el dia de la representació i es va prestar a un col.loqui posterior!.
“Quan en varen comunicar l´intenció d´adaptar teatralment la novel.la,
els hi vaig dir que estaven bojos. Em semblava impossible. Però vist els
resultats m´he quedat impressionada. Ho heu aconseguit. A força de ser sincera,
però, he de dir que la primera part m´ha semblat impecable, reuneix tot
l´esperit de l´obra. A la segona part, però, hi ha alguns números musicals, que
certament donen acció i dinamisme i agraden molt al públic, però que no em
semblen tan encertats. El final, això sí, em sembla impecable”.
Un fort aplaudiment a
tots als actors i actrius que configuren els viatgers del Panoràmic, nom dels
transatlàntic, amb Xavier Frau, com
l´inflexible i visionari capità al capdavant, Eduard Autonell, l´unic supervivent i cronista del fet, Laura Aubert, Núria Cuyàs, Lluna Pindado, Bernat Cot i Laura Pau (que alterna amb Núria Deulofeu).
Pere
Calders
(Barcelona, 1912-1994), és un dels millors escriptors catalans contemporanis, a
l´hora que dibuixant humorístic (va arribar a ser director de l´ històric setmanari
humorístic L¨Esquetlla de la Torratxa).
Desprès de la Guerra Civil, en la que va combatre amb l´exercit republicà, es
va exiliar conjuntament amb la seva família i la del seu cunyat també dibuixant
i escriptor, Avel.lí Artís-Tisner, a México on hi van viure durant vint-i-tres
anys. Amb tot Pere Calders no va ser conegut i reconegut popularment fins l´històric
estrena d´Antaviana, a cura de la
Companyia Dagoll Dagom, l´any 1978.
Des de 1936 fins el
1995 va publicar tot un seguit de llibres de contes, més de vint volums. Especialment recomanable és Antaviana, (Edicions 62-1979), que recull
els contes que van pujar a l´escenari amb Dagoll Dagom. La companyia Teatre Nu ha
adaptat el conte Raspall
(Hymsa-1981), que manté en gira. El 2008, La Butxaca va publicar un
recopilatori de Tots els Contes.
De les seves nou novel.les
destaquem, Ronda Naval sota la Boira (Selecta-1966, que
podeu comprar al teatre), L´ombra de
l´atzavara (que recull les seves vivències a l´ exil.li a México) i Aquí descansa Nevares (Alfaguara-1967), que
Ignasi Roda va adaptar, composar i dirigir transformant-la en un espectacle
musical estrenat al Teatre Grec el 2014.
La companyia Els Pirates Teatre va néixer el 2001, de
la mà d´uns molt joves músics als que els hi agradava molt el teatre i que varen
acabar formant-se paral.lelament en les dues besants. En els inicis varen
coincidir a un espectacle musical, l´opera infantil Brundibar. Ara conformen la companyia 14 artistes professionals procedents
del món del teatre, la dansa i la música. Des del 2013 gestionen amb èxit el
Círcol Maldà, que s´ha convertit en un dels punts de referència del teatre
alternatiu a Catalunya. http://elspiratesteatre.com
text :
ferranbaile@gmail.com
