S 62°58’, W 60°39’

Nous formats | Teatre

informació obra


Companyia:
Peeping tom
Sinopsi:

El nou viatge de Peeping Tom pren proporcions apocalíptiques

Les coordenades del títol de l’espectacle corresponen a l’Illa Decepció, el lloc exacte on un vaixell ha quedat encallat entre el gel àrtic. La tripulació, sense menjar i atrapada en aquest paisatge desolat i perillós, sobreviu només guiada per la natura. La seva única esperança és el desglaç que els permetria continuar el viatge.

Peeping Tom, còmplices habituals del TNC, torna a endinsar-nos en els seus mons foscos i onírics. Aquesta vegada, amb una creació que catapulta el públic a un viatge distòpic.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: S 62°58’, W 60°39’

07/06/2024

Peeping Tom silencia la seva dansa

per Jordi Bordes

Totes les companyies tenen dret a evolucionar, a donar cops de timó a la seva carrera. I tant! El problema és que el canvi de carril sigui tan brusc que tots els integrants del vehicle poden sortir disparats de l'habitacle. Peeping Tom és una companyia de dansa que construeix, habitualment, atmosferes inquietants (que es desactiven, puntualment, amb tocs d'escapisme i d'humor). Ara, ha decidit apagar preventivament el moviment, com qui estalvia aigua per la sequera.

El seu paisatge sòrdid, d'aparent incomoditat, en realitat serà només un decorat des d'on disparar un dispositiu sobre la tragicomèdia d'actuar: Posar ànima als personatges resta temps per viure amb la mateixa família. L'escenari esdevé l'espai catàrtic de confessions, d'emmirallaments, de contradiccions, de troballes i desencontres. Si el director Frank Chartier ("el Castellucci del Raval!", se'n foten) castiga Romeu Runa, un primer actor a fer d'iceberg durant bona part de la peça (però ja avisa que té un monòleg final imponent), el debutant Chey Jurado reclama que vol més dansa a la proposta que se sent com un "puto Pingu" tocant amb una trompeta desballestada en el teòric descans dels Peeping Tom.

És cert que deixar de ballar no desarma les interpretacions dels actors, que van traginant, amunt i avall en un vaixell encallat enmig de l'Antàrtida. Decepció, el nom de l'illa que localitza les coordenades del títol, no és només d'instint de supervivència física, sinó de resistència o defalliment espiritual. Sorprenentment, en la quietud i l'arrossegar de peus hi ha una intensitat que sintonitza amb els moviments que juguen a exhibir cada articulació humana, com si fossin autòmats amb pulsacions elèctriques intermitents.

Peeping Tom renúncia a ballar, que és com qui abandona el seu DNI a l'aeroport. Però manté la tensió del cos d'uns personatges portats al límit. Són productes silenciats, apagats en la foscor, que no perden els seus valuosos atributs. Potser sap greu perdre's la brillantor i agilitat de Triptych, la màgia d'escapista d'À louer, la biografia agònica amb la família (Vader, Moeder, Kind) però, en tot cas, demostren que darrere el domini del cos tenen una ànima, un saber estar desarmats, vulnerables, desperts en aquesta quietud perplexa.