T’agradaria assistir a un recital amb les més grans de l’escena? Sharonne ho fa possible!
La guanyadora de DRAG RACE ESPAÑA recupera els xou clàssics en què les actrius i cantants més admirades compartien anècdotes i cançons inoblidables amb un públic entusiasta. De Liza Minnelli a estrelles llatines com Nacha Guevara o artistes LGTBIQ+ com Ángel Pavlovsky i, finalment, la mateixa Lady Gaga, han enlluernat en aquest format.
A All Divas, SHARONNE, acompanyada d’un pianista, rememora i versiona temes d’Edith Piaf, Chavela Vargas, Barbra Streisand o Madonna. Un còctel musical acompanyat d’humor i picardia.
Sharonne té personalitat pròpia. Guanyadora de la segona edició de Drag Race Espanya (2023) en aquest espectacle demostra que més enllà del joc de paraules sicalíptic, té una gran devoció per les dives de la cançó i de l'actuació. Les adora pels èxits de la seva carrera, per reivindicar una bellesa eterna i (aquest és, segurament, el seu tret diferencial) per recordar aquelles que ja han desaparegut de l'escena. Sharonne les homenatja cantant els seus hits. Ella està molt ben acompanyada al piano per un Octavi Banyuls, que no s'aixeca de l'instrument en cap moment, però riu còmplice les bromes de la diva.
Sharonne és el nom artístic de Cristóbal Garrido (Sabadell, 1976). Ella reivindica les protagonistes dels shows de revista del Paral·lel, des del transformista Pirondello a la vedet Dolly van Dolly. I s'acomiada amb la pluja de petons que inspirava Ángel Pavlovsky (¿Qué fue de Pavlovsky?). Exmembre puntual de The Chanclettes (un grup còmic que es basen a representar escenes divertidament provocadores a base de playback, perruques i plataformes), segons assegura al show, la seva actuació es basa en adaptacions a grans temes, amb una exigent interpretació. Amb la direcció de Daniel Anglès (que interpretaria l'òpera rock Hedwig, a La Paloma ara fa 20 anys), Sharonne All Divas es va desplegant a partir de la conversa sobre la sexualitat més desinhibida (però amb un to prou elegant) amb excel·lents adaptacions musicals. La broma és constant, com ara cantar una adaptació del Happy birthday de Los Chichos. La vedet sembla tenir infinits recursos a l'escenari, sense necessitat de fer grans canvis de decorat, ni sobretot, de vestuari. Pedro Almodóvar és el gurú del cinema amb el qual Sharonne reivindica Olga Guillot (Soy lo prohibido), o Chavela Vargas (Piensa en mi). El dolor per l'exclusió social es transmet en aquestes cançons, de notable sensibilitat.
Sharonne té la seguretat de fer una classe de filosofia parlant de Plató i Aristòtil, al cosat de Madonna (Like a virgin), Streisand o Donna Summers (No more tears). És la clau que desenvolupa per poder entrar a la metàfora i poder preguntar per experiències sexuals referint-se a l'espeleologia. Les respostes escandalitzen als que volen jugar-hi i es mantenen menys desagradables pels que consideren que el món està hipersexualitzat: Que cadascú visqui la sexualitat com vulgui amb les parelles, però no cal exhibir-les ni espectacularitzar-les. La metàfora és un eficaç preservatiu del mal gust. La peça, en un format de concert recital, demostra que no cal gaire dramatúrgia més. Fa uns mesos les finalistes del Drag Race 2024 van presentar un exuberant show (Gran hotel de las reinas), pensat perquè totes lluïssin tipus, vestuari i coreografia. Cada artista tria el model que li senta millor.
Com a totes les dives, l'horari se'ls desfà a l'escenari. L'espectacle de 80 minuts es va allargar fins a pràcticament les dues hores, amb col·laboracions de companys de Priscilla. No se'n va estar a tothom de recomanar el muntatge diverses vegades (bona part contestava que ja l'havia vist, fet que demostra la fidelitat dels espectadors gais a aquests shows!). El públic (alguns heterosexuals i tota la resta, "normals", deia picantona Sharonnne) , però, no se'n va preocupar pas gaire del rellotge. Perquè la connexió és constant i el tècnic de llums havia d'estar ben atent per a encendre llum de platea perquè Sharonne pogués veure les reaccions a la seva conversa distesa i molt àgil. Té una habilitat excel·lent en la improvisació. Al gener, hi torna, al Condal.
L'humor i l'excel·lent veu demostra que el món de la revista té recorregut al costat d'altres artistes com Glòria Ribera (Parné, Glòria a la patrona princesa de Barcelona, Llordes), Jèssica Pulla (Autoodi) o las Glorias Cabareteras (El show de las glorias). Hi ha un humor i una aproximació a la copla que és actual i modern. Una llàstima que el nou equip d'El Molino, encara, no els hi doni una finestra per demostrar que la millor manera de recuperar la història és regenerant-la.
