Sobre el fenomen de les feines de merda

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Joan Yago
Escenografia:
Albert Pascual
Producció:
La Calòrica, Tantarantana
Text:
Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius, Júlia Truyol
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

La Calòrica fa una àcida radiografia del sistema laboral contemporani amb el punt de partida de l'assaig "On the phenomenon of Bullshit Jobs" de l'antropòleg i activista David Graeber. El repte és construir un espectacle iintens i directe on, entre grans dosis d'humor, reflexionen sobre què és la feina, com serveix per a identificar cadascú, què s'espera d'ella i per què se li dedica una part tant important de la vida.

Crítica: Sobre el fenomen de les feines de merda

11/04/2015

De l'experiència personal al teatre

per Iolanda G. Madariaga

Feina de merda: una feina inútil i estúpida. Sembla una paradoxa que en la cursa neoliberal de la societat contemporània convisquin la devoció a la productivitat amb un sector del mercat laboral clarament improductiu i en plena expansió. La Calòrica ha volgut portar als escenaris aquesta paradoxa i fer-ne un espectacle fresc i divertit a partir d'experiències properes. L'experiència d'ocupar-se en una feina de merda esdevé el nexe de l'espectacle. Els cinc actors de La Calòrica, "interpretant-se a ells mateixos" o fent de comparses dels seus companys, ens serveixen uns quants esquetxos ben lligats per la dramatúrgia de Joan Yago. El director, Israel Solà, sap imprimir el ritme adequat a cada història, trobant el climax en cada una d'elles i el de l'espectacle en el seu conjunt; malgrat que notem una certa precipitació en el punt final, la comèdia funciona. En el seu afany de paròdia, els de La Calòrica aconsegueixen la reducció a l'absurd de les situacions i treure'n el sarcasme implícit preservant la dignitat dels protagonistes d'aquestes. La crueltat, tan sols enunciada, queda per aquesta mena d'entelèquia que és "el sistema" capaç de generar aquestes feines de merda. La Calòrica no fa sociologia, ni teoria econòmica (malgrat citar Keynes)... en la seva curta però productiva i premiada trajectòria teatral, hi ha la voluntat de fer un teatre d'humor vinculat amb la realitat immediata. El canvi de registre respecte La nau dels bojos és notable, el plantejament de Sobre el fenomen... és potser menys ambiciós, però la qualitat interpretativa de l'elenc continua sent molt remarcable i la diversió està assegurada.

L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial