Sobre el fenomen de les feines de merda

informació obra



Dramatúrgia:
Joan Yago
Escenografia:
Albert Pascual
Producció:
La Calòrica, Tantarantana
Text:
Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius, Júlia Truyol
Companyia:
Cia Josep Ferré
Autor:
Josep Ferré
Sinopsi:

La Calòrica fa una àcida radiografia del sistema laboral contemporani amb el punt de partida de l'assaig "On the phenomenon of Bullshit Jobs" de l'antropòleg i activista David Graeber. El repte és construir un espectacle iintens i directe on, entre grans dosis d'humor, reflexionen sobre què és la feina, com serveix per a identificar cadascú, què s'espera d'ella i per què se li dedica una part tant important de la vida.

Crítica: Sobre el fenomen de les feines de merda

05/04/2015

Exposició directa i còmica de les feines inadequades i denigrants que tothom té al seu currículum

per Jordi Bordes

La Calòrica és una companyia que experimenta en tot. Que de tot, fa teatre. Sovint, amb una forta comicitat i amb unes ganes indubtables de connectar amb l'espectador. Sigui amb la història, ("Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I"); sigui amb un presentador de televisió, reciclat al teatre ("Editto Bulgaro"); o amb un quadre ("La Nau dels Bojos"). Ara, en té prou de mirar el seu curt passat laboral per descobrir una gens atractiva carta de presentació. Aquella experiència la fan més lletja del que és perquè esclati el sarcasme. I efectivament, provoca la rialla i la curiositat entre la platea. Potser aquella distància (temporal, geogràfica o acadèmica) ha desaparegut pel complert. i per això hi ha moments que ressonen a monologuistes i les seves misèries. 

El Pont Flotant és una altra companyia que vol trencar motllos, nascuda el 2000 a València, que pot valdsre d'exemple: Per explicar què és l'amor va convidar el públic a una paella i a una mena de foc de camp. "Exercicis d'amor" va trasbalsar per la seva naturalitat, tot i que tothom entenia què hi havia de veritat, què d'experiència i què de ficció... Potser a aquest "Sobre el fenomen de les feines de merda" li falta aquest codi, o un de similar. Perquè els pos-its penjats a l'entrada, o les confessions de "feines de merda" que apareixen pel display abans de la funció auguren un esclat més gran. I sí, hi ha el riure, però s'evita gaire reflexió (només la dignitat a negar-se a un treball o les possibles causes racionals del per què hi ha aquestes feines de sou però denigrants). Potser s'acaba amb la sensació d'insatisfacció perquè ningú pot ser feliç en un món tant trist però no se sap transformar aquest pensament en un toc de complicitat i de dignitat. 

Trivial