Divertiment garantit amb cinc reconegudíssimes actrius i dos actors no menys reconeguts i un text de reconegudíssima escriptora. Ella, l´escriptora, és Empar Moliner que per primera vegada porta a l´escenari una de les seves obres, T´estimo si he begut, escrita el 2004. L´obra es composa de petites històries independents, però que tenen en comú la visió irònica, sarcàstica i demolidora dels comportaments humans en matèria de relació en parella i generacional.
No totes les històries tenen la mateixa força, però allà on no arriba el text, les i els intèrprets el superen. Totes les actrius i els actors destil·len aquesta sensualitat madura, generació nascuda a mitjans dels anys 60, amb la que saben jugar i posar-se en els diversos personatges. Les T de Teatre estan magnífiques (Rosa Gàmiz/Agata Roca, que es van tornant, Mamen Duch, Marta Pérez i Carme Pla), a les que s’afegeix com si fos una mes del grup, la potent Mercè Martínez, actriu i cantant. Amb elles i fent el contrapunt masculí, estan Ernest Villegas i Marc Rodríguez (quan es va estrenar, just abans del confinament, David Bages, ara embolicat amb Hèrcules Poirot a l´Orient Express).
El punt de partida és un decadent bingo del que en son totes i tots empleats. Doble lectura : “d´alguna cosa s´ha de treballar per completar l´insuficient sou d´actriu”, no es el cas de les actrius que son a l´escenari, però si de gran part de la professió, i, atenció no pocs son els rumors que diuen que el Poliorama pot deixar de ser teatre, especulació Inmobiliaria expectant, per convertir-se en un….bingo.
Els empleats del bingo exerceixen de voyeurs de molts comportaments humans… que son els que donen peu a les diverses històries : la parella gai on un d´ells manté una malaltissa i absurda relació de gelosia a l´haver somiat que el seva parella l´enganya; les mares feministes a la recerca d´un record Guinness de mares lactants; l´evolució d´una parella des de que van lligar fins que es divorcien, entre baralles i reconciliacions i llenguatge “xuxinet”; el fotògraf “guaperes” obsessionat en lligar-se a una ultra-feminista; l’avorrida dona d´un marit vulgar que s´imagina com a fugida un desbocat kama-sutra amb tothom, home o dona, que li passa pel davant; l´esforçada maratoniana que com un Forrest Gamp femení, no para de córrer per poder arribar a ser feliç…..i l’única historia que surt del conjunt i possiblement la més destacada de l´espectacle, la denuncia a comissaria d´uns pares que tenen un fill víctima de bullying a l´escola.
Es tracta d´un co-producció T de Teatre, Dagoll Dagom i La Brutal, dirigida per David Selvas, director-fundador de La Brutal, amb bon ritme i amanida pels fragments musicals i les cançons composades per l´Andreu Gallen, que permeten el lluïment de la també gran cantant que es Mercè Martínez
Han crescut amb nosaltres i nosaltres amb elles i ells
T de Teatre, va néixer el 1990, fa 31 anys (de les actrius que estan a l´espectacle, totes fundadores de la companyia, només falta la Miriam Iscla), www.tdeteatre.com. Dagoll Dagom va néixer el 1974, però la seva professionalització i el llançament al gran públic va ser el 1977, amb l´incorporació de Joan Lluis Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, ara fa 44 anys, www.dagolldagom.com. La Brutal va ser creada per l´actor-director-productor David Selvas, ara fa nou anys, www.labrutal.com.
Dates de naixement de les actrius i els actors, del director i de l´autora de T´estimo quan he begut : Carme Pla, Marta Pérez, Mamen Duch i Empar Moliner, van néixer el 1966, Rosa Gàmiz, va néixer el 1965, Agata Roca, el 1968. David Selvas, el 1971. Marc Rodríguez, 1975 i Mercé Martínez i Ernest Villegas, 1976, son els més jovenets.
Text: ferranbaile@gmail.com
