T'estimo si he begut

informació obra



Autor:
Empar Moliner
Direcció:
David Selvas
Intèrprets:
David Bagés, Mamen Duch, Mercè Martínez, Carme Pla, Marta Pérez, Àgata Roca, Ernest Villegas
Direcció Musical:
Andreu Gallén
Escenografia:
Alejandro Andújar
Vestuari:
Maria Armengol
Il·luminació:
Jaume Ventura
So:
Roger Àbalos
Coreografia:
Pere Faura
Vídeo:
Mar Orfila
Ajudant de direcció:
Daniel J. Meyer
Producció:
T de Teatre, La Brutal, Dagoll Dagom
Sinopsi:

Sempre que escrius històries t’imagines cares de personatges i al teu cap hi ressonen els diàlegs. Tothom em diu que sempre, en els contes, hi explico molt com són els tons de veu dels personatges. Algun cop m’han fet un elogi bonic: “Aquests contes són molt teatrals”.

Però no em podia imaginar que la tindria, la teatralitat. I va i em regalen això. El teatre. Unes ties que admiro, una companyia que admiro, un director que admiro decideixen que tots aquests personatges (no gens carismàtics, no gens agraciats i potser una mica còmics) pujaran a l’escenari. Jo els “veuré” i els “sentiré”.

Un escriptor sempre té influències d’altres escriptors, és clar, però també de moltes altres coses de la vida. D’un quadre que ha vist, d’algú a qui ha estimat, d’un vi que s’ha begut, d’una cançó que ha sentit. Puc dir que Dagoll Dagom, T de Teatre i La Brutal han influ en la meva vida: he sortit trasbalsada (aquesta és la paraula) d’algunes de les obres que han fet. He sortit cantant I volent abraçar desconeguts.

Hem triat els contes més divertits (també n’hi ha algun de tristot, sí, no s’ha pogut evitar). Espero que les meves obsessions siguin també les vostres. M’agradaria que sortint de veure l’obra (els que no som del ram sempre diem “obra” i no “espectacle”) també volguéssiu cantar i abraçar desconeguts (entre els que m’incloc).

Empar Moliner

Crítica: T'estimo si he begut

20/10/2021

Bingo Voyeur Poliorama

per Ferran Baile

Divertiment garantit amb cinc reconegudíssimes actrius i dos actors no menys reconeguts i un text de reconegudíssima escriptora. Ella, l´escriptora, és Empar Moliner que per primera vegada porta a l´escenari una de les seves obres, T´estimo si he begut, escrita el 2004. L´obra es composa de petites històries independents, però que tenen en comú la visió irònica, sarcàstica i demolidora dels comportaments humans en matèria de relació en parella i generacional.

No totes les històries tenen la mateixa força, però allà on no arriba el text, les i els intèrprets el superen. Totes les actrius i els actors destil·len aquesta sensualitat madura, generació nascuda a mitjans dels anys 60, amb la que saben jugar i posar-se en els diversos personatges. Les T de Teatre estan magnífiques (Rosa Gàmiz/Agata Roca, que es van tornant, Mamen Duch, Marta Pérez i Carme Pla), a les que s’afegeix com si fos una mes del grup, la potent Mercè Martínez, actriu i cantant. Amb elles i fent el contrapunt masculí, estan Ernest Villegas i Marc Rodríguez (quan es va estrenar, just abans del confinament, David Bages, ara embolicat amb Hèrcules Poirot a l´Orient Express).

El punt de partida és un decadent bingo del que en son totes i tots empleats. Doble lectura : “d´alguna cosa s´ha de treballar per completar l´insuficient sou d´actriu”, no es el cas de les actrius que son a l´escenari, però si de gran part de la professió, i, atenció no pocs son els rumors que diuen que el Poliorama pot deixar de ser teatre, especulació Inmobiliaria expectant, per convertir-se en un….bingo.

Els empleats del bingo exerceixen de voyeurs de molts comportaments humans… que son els que donen peu a les diverses històries : la parella gai on un d´ells manté una malaltissa i absurda relació de gelosia a l´haver somiat que el seva parella l´enganya; les mares feministes a la recerca d´un record Guinness de mares lactants; l´evolució d´una parella des de que van lligar fins que es divorcien, entre baralles i reconciliacions i llenguatge “xuxinet”; el fotògraf “guaperes” obsessionat en lligar-se a una ultra-feminista; l’avorrida dona d´un marit vulgar que s´imagina com a fugida un desbocat kama-sutra amb tothom, home o dona, que li passa pel davant; l´esforçada maratoniana que com un Forrest Gamp femení, no para de córrer per poder arribar a ser feliç…..i l’única historia que surt del conjunt i possiblement la més destacada de l´espectacle, la denuncia a comissaria d´uns pares que tenen un fill víctima de bullying a l´escola.

Es tracta d´un co-producció T de Teatre, Dagoll Dagom i La Brutal, dirigida per David Selvas, director-fundador de La Brutal, amb bon ritme i amanida pels fragments musicals i les cançons composades per l´Andreu Gallen, que permeten el lluïment de la també gran cantant que es Mercè Martínez

 

Han crescut amb nosaltres i nosaltres amb elles i ells

T de Teatre, va néixer el 1990, fa 31 anys (de les actrius que estan a l´espectacle, totes fundadores de la companyia, només falta la Miriam Iscla), www.tdeteatre.com. Dagoll Dagom va néixer el 1974, però la seva professionalització i el llançament al gran públic va ser el 1977, amb l´incorporació de Joan Lluis Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, ara fa 44 anys, www.dagolldagom.com. La Brutal va ser creada per l´actor-director-productor David Selvas, ara fa nou anys, www.labrutal.com.

Dates de naixement de les actrius i els actors, del director i de l´autora de T´estimo quan he begut : Carme Pla, Marta Pérez, Mamen Duch i Empar Moliner, van néixer el 1966, Rosa Gàmiz, va néixer el 1965, Agata Roca, el 1968. David Selvas, el 1971. Marc Rodríguez, 1975 i Mercé Martínez i Ernest Villegas, 1976, son els més jovenets.

 

Text: ferranbaile@gmail.com