Teenage dream

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Guillem Gefaell, Xavier Torra, Albert Pérez Hidalgo/ Nicolás Carbajal
Escenografia:
Margherita Montavani
Vestuari:
Margherita Montavani
So:
Oscar Palenque, Guillem Gefaell
Il·luminació:
Oscar Palenque
Producció:
Projecte Nisu, Tantarantana (El Cicló)
Autoria:
Jordi Pérez i Soldevila
Direcció:
Jordi Pérez i Soldevila
Sinopsi:

Projecte NISU pretén indagar sobre la vivència de tres personatges que viuen de ple la fase de l'adolescència; tant pares com l'adolescent construeixen un món nou, de trànsit, on emergeixen noves formes de relacionar-se, nous rols, nous valors. L'adolescència és una fase de confluència de sensibilitats com el dubte, el despotisme, l'experimentació o el desbordament i també de tòpics i patrons que serveixen de fonaments pels valors de l'edat adulta.

Hem volgut recuperar un llenguatge tret de la cultura televisiva distorsionant-lo per generar un discurs sobre els moviments interns i externs que provoca l'adolescència posant en qüestió els models que ens arriben, mons comercialitzats, de colors alegres aparentant una realitat bonica però tot i així mons de cartró pedra revelant una mediocre fragilitat.

Crítica: Teenage dream

08/02/2015

Caricatura paterna de part d'una adolescent que assenta les seves primeres senyals d'identitat

per Jordi Bordes

D'una aparença intranscendent, el que retrata "Teenage dream" és la modulació del crit d'una adolescent a entrar al món dels adults. Amb tots els errors i pors carregades de la infància, evidentment. Els pares, tant modern ells, procuraran conciliar la tradició de la foto del pastís d'aniversari amb els regals més extrems per tenir contenta la nena, que des dels 13 anys es rebel·la i decideix no sortir de la seva habitació a compartir el seu aniversari amb la família. Ella es construeix dins de la seva habitació. On somnia obsessivament amb un tigre. Ella es vol agafar la seva llibertat amb una esgarrapada. Els pares, mai la podran entendre. 

L'obra té un format molt còmic amb punts d'una intriga que atrapa. Molt mesurats els moviments (volgudament mecànics) i en què cada escena, per molt que reiterativa, desprèn una flaire diferent. El pastís s'està cremant al forn... Fins que rebenta la massa a la cara dels progenitors. Com un gra de pus immens. Aquella nena fan de Hannah Montana se suma a l'exageració eròtica de la Miley Cyrus. 

Projecte Nisu demostren que, tot i la seva joventut, tenen un gran sentit del ritme per construir la trama, per anar donant els nous elements d'informació perquè cada espectador intueixi el cataclisme que es prepara pel quadre següent. Les bengales, efectivament, se les poden posar al cul, deu pensar la "nena" que manté les parets i la moqueta de color rosa de la infància de la seva cambra. Com en el primer muntatge de Marcel Borràs i Nao Albet "Teenager Experience: Straithen con Freigthen" (Lliure, 2007) hi ha una desinhibició lúdica i provocadora, però que porta implícit una idea molt clara i radical de mostrar com es veu la joventut. Els pares, de ser els salvadors de tot, passen a ser uns éssers que s'han ancorat als anys 70, molt abans que els telèfons mòbils.

Trivial