Teenage dream

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Guillem Gefaell, Xavier Torra, Albert Pérez Hidalgo/ Nicolás Carbajal
Escenografia:
Margherita Montavani
Vestuari:
Margherita Montavani
So:
Oscar Palenque, Guillem Gefaell
Il·luminació:
Oscar Palenque
Producció:
Projecte Nisu, Tantarantana (El Cicló)
Autoria:
Jordi Pérez i Soldevila
Direcció:
Jordi Pérez i Soldevila
Sinopsi:

Projecte NISU pretén indagar sobre la vivència de tres personatges que viuen de ple la fase de l'adolescència; tant pares com l'adolescent construeixen un món nou, de trànsit, on emergeixen noves formes de relacionar-se, nous rols, nous valors. L'adolescència és una fase de confluència de sensibilitats com el dubte, el despotisme, l'experimentació o el desbordament i també de tòpics i patrons que serveixen de fonaments pels valors de l'edat adulta.

Hem volgut recuperar un llenguatge tret de la cultura televisiva distorsionant-lo per generar un discurs sobre els moviments interns i externs que provoca l'adolescència posant en qüestió els models que ens arriben, mons comercialitzats, de colors alegres aparentant una realitat bonica però tot i així mons de cartró pedra revelant una mediocre fragilitat.

Crítica: Teenage dream

12/02/2015

Una situació difícil per educar un fill

per María José Ragué

"Teenage Dream" de la companyia Projecte Nisú, forma part de "El Cicló", cicle de companyies independents de Barcelona, que organitza el Teatre Tantarantana.

Aquesta obra tracta de posar de manifest la difícil relació pares-fills, els problemes que una parella pot tenir per educar un fill i la monotonia que significa repetir sempre els mateixos patrons de conducta pensant que allò és, justament, el que necessita la criatura.

L'escenari és atractiu, un llit, un forat al damunt, un espai per on entren i surten els pares, una vegada l'any amb un pastís i tot el que consideren que donarà alegria al fill que es va fent gran. Tot és repetitiu, però sembla ser que el mètode no els dóna bons resultats. Al cap d'uns anys, a l'adolescència, el noi mostra cert odi als seus pares i els ataca.

¿Què hem de fer amb els fills?¿Potser no tenir-ne? Aquesta seria la pregunta que fa sorgir aquest espectacle que, d'altra banda, està ben concebut pel que fa a la visualitat d'escenografia, vestuari, moviment, etc. i també pel que fa a una interpretació que volgudament és artificial. Pot agradar.

Trivial