This is not (an act of love & resistance)

Dansa | Nous formats

informació obra



Autoria:
Aina Alegre
Direcció:
Aina Alegre
Sinopsi:

Ballarina, performer i coreògrafa, Aina Alegre és una artista de Vilafranca del Penedès que viu entre la capital catalana i París i que, després d'haver entrat a formar part del CNDC d’Angers l'any 2007, va iniciar una carrera brillant que la va dur a crear la seva pròpia companyia, STUDIO FICTIF i, des del gener d'enguany, a dirigir el Centre Chorégraphique National de Grenoble, juntament amb l’intèrpret Yannick Hugron. Alegre, que entén la dansa com un terreny en el qual "reimaginar" el cos, ha explorat en les seves creacions diverses cultures i pràctiques corporals, de les quals examina el paper històric i antropològic inspirant-se tant en obres plàstiques, com sonores i audiovisuals. I si en les últimes coreografies ha experimentat amb el so i la música en relació amb el cos, a THIS IS NOT «an act of love & resistance» l'artista centra la coreografia en aquest element que ens envolta i està present de manera permanent, encara que ni el veiem ni en siguem conscients: l'aire i la dependència que tenen els cossos per l’interior dels quals circula de manera permanent. 

Com generar energia mitjançant aquest element i com podem respirar col·lectivament? Si l'aire portés presagis, quins imaginaris i representacions del futur en sortirien? S'ho pregunta Aina Alegre amb el gest, el moviment i el so. Un univers sensorial híbrid envolta els espectadors i espectadores. L'ha imaginat un còmplice habitual de la coreògrafa, el músic i compositor Josep Tutusaus, creador de paisatges sonors electrònics que també ens fa vibrar amb la música en directe dels metalls inspirada en les brass bands. Tot, per imaginar, sota una il·luminació obra de Jan Fedinger, com els cossos creen vincles entre ells i replantejar, així, el concepte de comunitat.  

THIS IS NOT (an act of love & resistance)  és la nova creació d'Aina Alegre, una artista que hem vist a Barcelona, com a part de la programació de Dansa Metropolitana en espais com la desapareguda Sala Hiroshima (d'on va ser artista associada) i al Mercat de les Flors, defensant peces com LA NUIT, NOS AUTRES o com R-A-U-X-A, que, juntament amb Concrerto, es troben entre les últimes creacions. L'estrena de la peça coincideix amb el nomenament recent de la ballarina i coreògrafa barcelonina com a codirectora, juntament amb el ballarí Yannick Hugron, del Centre Chorégraphique National de Grenoble, en substitució de Yoann Bourgeois.

Una coproducció del Centre Chorégraphique National de Grenoble i el Grec2023 Festival de Barcelona.

Altres coproductors i associats: STUDIO FICTIF (Claire Nollez, Romain Courault, Clémence Padou); December Dance (Cultuurcentrum and Concertgebouw Brugge), Bèlgica; Mercat de les Flors, Barcelona – artista associada 2022 & 2023; La Rose des Vents, Scène nationale Lille Métropole Villeneuve d'Ascq; Le Manège, scène nationale de Maubeuge; La Place de la Danse CDCN Toulouse Occitanie; La Briqueterie CDCN du Val-de-Marne; Théâtre et cinéma de Choisy-le-Roi Scène conventionnée; Theater Freiburg, Germany; Transfabrik Fund – Franco-German Fund for the Performing Arts, Atelier de Paris / CDCN.

Amb el suport del Patronage Caisse des Dépôts ; DRAC Île-de-France; Département du Val de Marne; Région Île-de-France; Adami, organització per a la gestió dels drets dels artistes; SACD stage music fund; CNDC, Angers; The Centre chorégraphique national de Grenoble is financed by Drac Auvergne – Rhône-Alpes/Ministère de la culture et de la communication Grenoble-Alpes Métropole, Département de l’Isère, Région Auvergne – Rhône-Alpes.

Crítica: This is not (an act of love & resistance)

19/07/2023

Una ventada vital

per Jordi Bordes

Quan hom defineix una acció des de la negació (This is not) és que li falta plantejament o que no vol enquadrar bé la situació perquè sigui més abstracta. Aina Alegre ha volgut que sigui el públic qui defineixi una coreografia per a nou noies (el dia de les trens eren vuit i un xicot) en les que quatre d'elles s'expressen amb instrument de vent (tres trombons de vares i una tuba) i també ballant. 

Per a Alegre, l'aire es deu representar amb el ball circular sobre sí mateixes i amb els braços estesos. Com si fossin ventiladors. Sí la coreògrafa deia que la peça està inspirat en l'aire que tots compartim, el vent el propiciaven els ventalls dels espectadors en una dels dues de major xafogor estival al Grec. L'escena parteix de la penombra i amb llums zenitals a l'escenari i cap llum frontal el que projecta els retalls quan les ballarines creuen pel prosceni. Es retallen els perfils d'uns cossos diversos, sovint amb el tors destapat i desplaçant-se per l'espai, sense pràcticament contacte. És una dansa que barreja elements de dansa ritual (La nuit, nous autres) i folklòrica (com al seu solo d'Estudi 3), i que pateix de l'esgotament físic de les intèrprets a qui se les exigeix, a més, una notable concentració amb moviments que sempre varien

La dansa, també resseguia el perímetre d'un focus central, com si fos la rotllana d'una foguera. A l'acció iniciada per una ballarina se li podia sumar una segona i, molt puntualment, tots nou però sempre en un calculat desordre per trencar simetries. Les torsions i la potència dels braços les posaven les ballarines però és destacable la fusió de les trombonistes al cos de ball, confonent-se entre elles, quan abandonaven l'instrument i amb un vestuari que sembla que es vagin passant darrere del mur del fons.

Tot codi es trenca perquè l'aire és capriciós i, per això aquest mur, al final és una mena d'element que s'envolta ballant. Les notes llargues dels instruments van agafant ritme en el quadre final, traslladant el que podia sembla una oració pietosa demanant escapar-se de la Covid a una celebració de cercavila, que, fins i tot, són com els festius enterraments per Harlem. No hi ha la flaire a música balcànica de les Balkan Paradise Orchestra (dues de les intèrprets en formen part) però sí les ganes de festa i de sumar veus a la tonada que marca la tuba. L'aire és compartit però també circula entre els components, con protegint-se de possibles contagis. Però, per sobre de tot, acaba dominant la comunió, la celebració i la vida.