Posem-li una mica
d’ordre al caos! O com a mínim, intentem-ho. Que és
precisament el que sembla voler fer el
tità d’aquesta brillant i imaginativa proposta creada per un Euripides
Laskaridis que potser sigui en realitat una
titànida, si tenim en compte el seu evident embaràs. Bé: això tant i fa,
perquè quan es tracta de posar-li una mica d’ordre – i de l’alegria, i de llum;
sempre hi ha ombres com aquesta altra també titànica que es mou per
l’escenari disposades a deixar-te a les
fosques!- no té sentit entretenir-se en marcar fronteres pel que fa als
gèneres. Certament: els titans ja no són el que eren, si li hem de fer cas a
com se’ns presenta aquest poc titànic Eurípides capaç de ficar-nos a tots i a
totes a la butxaca amb una simple mirada d’aquestes plenes de tendre ingenuïtat
que reparteix a dojo tot exhibint amb orgull el seu immens nas apallassat , mentre intenta mantenir en perfecte estat
les seves perruques sotmetent-les a un intens planxat.
I és que , com us deia, els titans i les
titànides ja no són el que eren. Ja no semblen aquelles divinitats
preolímpiques ( per allò que segons la mitologia, són anteriors als deus
instal·lats a l’Olimp) que quan entraven en lluita feien tremolar l’univers
sencer i eren capaces d’inspirar superproduccions cinematogràfiques plenes
d’efectes especials a l’estil de “Furia de titanes”, sinó més aviat mestresses
( o amos) de casa donades a comunicar-lis a les amigues qualsevol incidència quotidiana
via mòbil, i es diria que obertes a donar molt d’amor cassola a qui sàpiga
valorar –l’ho. Tot i això, i encara que el caos no permeti percebre cap mena de
línia argumental definida ( ni falta que fa; aquí, cadascun es pot muntar ben a
gust la seva pel·lícula) , Eurípides i Osmosis Performing Arts també saben molt
bé com plasmar-te a petita escala domèstica els perills amenaçadors que
desestabilitzen aquest món de porexpan i llums de neó . I quan aquestes últimes s’insereixen a l’altre
material, els efectes lumínics poden resultar ben suggestius, de la mateixa
manera que quan una simple llum comença a girar en cercle a a partir d’un
simple mecanisme artesanal, les ombres poden canviar l’ordre natural amb el que
es projecten habitualment. Qui vol més efectes especials, davant d’un efecte
tan especial? El cert és que, malgrat
les ombres amenaçadores o els focs incontrolats que es poden produir a
qualsevol racó de l’escenari, el tità Eurípides t’acaba provocant la mateixa
alegria que ell sembla sentir quan es posa a
gronxar-se al trapezi: en aquest caos, no hi manca ni el detall
circense.
