Tortugues: la desacceleració de les partícules

Teatre

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Tastaolletes
Itineraris recomana
Composició musical:
Colorista, Àlex Torío
Il·luminació:
Marek Lamprecht, Xavi Gardés
Intèrprets:
Alícia Puertas, Clara Cols/ Muguet Franc
Escenografia:
Elisenda Pérez
Vestuari:
Iztok Hrga
Producció:
FlyHard Produccions S.L.
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Fa temps que en Joan i la Marta s’han adonat que no van al mateix ritme. S’estimen, però es trepitgen quan ballen i la neurosi d’en Joan s’està a punt de carregar la seva relació. Empesos pel desig de sincronitzar-se i portar un ritme de vida més tranquil, es traslladen al camp per prendre’s les coses amb més calma. Però quan les seves vides s’entrecreuen amb les de l’Òscar i l’Àgata, una parella de joves científics que viuen a tota velocitat, el senzill estil de vida que estaven buscant acabarà complicant-se.


Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria de text i revelació (Clàudia Cedó).


Crítica: Tortugues: la desacceleració de les partícules

05/04/2015

Una fórmula tant senzilla i alhora tan complicada d’aconseguir

per Christian Machio

La Sala Flyhard ens torna a fer veure que una comèdia romàntica encara pot tenir una volta de cargol més, sobretot si la portem a un terreny aparentment tan poc emotiu com el científic i li afegim la dosi justa de ciència ficció. Que si la sobredosi d’obres de Daulte que fa uns anys vam tenir a la cartellera ha servit per poder ara aplaudir propostes com Tortugues: la desacceleració de les partícules, és que va valer la pena.

I ignoro si Clàudia Cedó ha vist mai cap obra de l’argentí, però res sembla tan fàcil i alhora tan difícil d’aconseguir que el que ens planteja amb el seu text: una bona idea argumental, clara, nítida, amb uns personatges ben definits, uns diàlegs àgils i una forma de servir-la al públic gens gratuïta, al contrari, estretament vinculada al contingut. Des dels crèdits inicials (sí, encara es pot innovar en la manera de col·locar uns crèdits cinematogràfics en un espectacle) passant per l’ús de les projeccions o, Déu meu, els foscos entre escenes que sorprenentment aquí no tallen el ritme. Com s’ho han fet? Tot encaixa, tot detall està summament cuidat, fins i tot el vestuari o la banda sonora d’Àlex Torío. I Cedó clava la pirueta amb els dos peus a terra sense parpellejar i amb el jurat aplaudint.

A Tortugues la cosa va de relacions de parella, necessitat de canvi i, és clar, tortugues. En Joan (Dani Arrebola) i la Marta (Clara Cols) deixen la ciutat per viure una vida més tranquil·la a un piset d’un poble que han llogat a una parella de científics, l’Òscar (Àlex Brull) i l’Àgata (Alícia Puertas). Convencions escèniques a banda, aconseguir fer versemblant un món de ficció acostant-se sense por al límit de l’humor surrealista és el gran repte d’aquest equip interpretatiu. Arrebola ja ens va demostrar ser un actor tot terreny en la trilogia dels Contra, d’Esteve Soler, i aquest cop repeteix la comesa al costat d’un repartiment entregat a la causa. Vaja, que es nota que hi creuen en el que fan.

No diré que és la comèdia de la temporada per no caure en el corrent de superlativisme desaforat en el que darrerament semblen haver entrat crítics i comentaristes teatrals però Tortugues: la desacceleració de les partícules és una d’aquelles obres que els aficionats al teatre no s’haurien de perdre.

L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial