Tortugues: la desacceleració de les partícules

Teatre

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Tastaolletes
Itineraris recomana
Composició musical:
Colorista, Àlex Torío
Il·luminació:
Marek Lamprecht, Xavi Gardés
Intèrprets:
Alícia Puertas, Clara Cols/ Muguet Franc
Escenografia:
Elisenda Pérez
Vestuari:
Iztok Hrga
Producció:
FlyHard Produccions S.L.
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Fa temps que en Joan i la Marta s’han adonat que no van al mateix ritme. S’estimen, però es trepitgen quan ballen i la neurosi d’en Joan s’està a punt de carregar la seva relació. Empesos pel desig de sincronitzar-se i portar un ritme de vida més tranquil, es traslladen al camp per prendre’s les coses amb més calma. Però quan les seves vides s’entrecreuen amb les de l’Òscar i l’Àgata, una parella de joves científics que viuen a tota velocitat, el senzill estil de vida que estaven buscant acabarà complicant-se.


Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria de text i revelació (Clàudia Cedó).


Crítica: Tortugues: la desacceleració de les partícules

28/12/2014

Otro capítulo de la "dimensión desconocida" de la Flyhard

per Juan Carlos Olivares

Más allá de la plaça Espanya, más allá de Hostafrancs, se extiende el territorio desconocido de la Twilight Zone. En la calle Alpens está la sede de la Sala Flyhard y desde su inauguración hace cuatro años se suceden fenómenos paranormales entre sus paredes. Tortugues: la desacceleració de les partícules es el último episodio teatral de una larga lista de sucesos extraños que adoptan la forma de textos dramáticos. Realidades paralelas, apariciones espectrales, alucinaciones, saltos espacio-temporales, experimentos peligrosos, distopias futuristas, científicos locos; un repertorio digno de la atención de Iker Jiménez. Pero lo más extraordinario es que es una fuente inagotable de una joven dramaturgia bien escrita que en este texto de Clàudia Cedó tiene su último ejemplo. En este montaje se mezclan perfectamente la comedia de pareja –y sus previsibles crisis– con el cuento de terror y sus parodias, con guiños explícitos a clásicos como Frankenstein (y su novia), La Isla del Doctor Moreau o La mosca. Una pócima que puede generar monstruos imprevisibles, pero que la autora y directora ha sabido impregnar de una peculiar tristeza existencial que la hace muy atractiva.

L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial