Tortugues: la desacceleració de les partícules

Teatre

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Tastaolletes
Itineraris recomana
Composició musical:
Colorista, Àlex Torío
Il·luminació:
Marek Lamprecht, Xavi Gardés
Intèrprets:
Alícia Puertas, Clara Cols/ Muguet Franc
Escenografia:
Elisenda Pérez
Vestuari:
Iztok Hrga
Producció:
FlyHard Produccions S.L.
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Fa temps que en Joan i la Marta s’han adonat que no van al mateix ritme. S’estimen, però es trepitgen quan ballen i la neurosi d’en Joan s’està a punt de carregar la seva relació. Empesos pel desig de sincronitzar-se i portar un ritme de vida més tranquil, es traslladen al camp per prendre’s les coses amb més calma. Però quan les seves vides s’entrecreuen amb les de l’Òscar i l’Àgata, una parella de joves científics que viuen a tota velocitat, el senzill estil de vida que estaven buscant acabarà complicant-se.


Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria de text i revelació (Clàudia Cedó).


Crítica: Tortugues: la desacceleració de les partícules

03/06/2016

Pseudociència o realisme màgic?

per Jordi Bordes

Després d'una llarga temporada a la Sala Flyhard i d'una gira, la companyia Flyhard s'instal·la, de nou, al Capitol. Ho fa amb una peça "Tortugues: la desacceleració de les partícules" que va optar a les categories de Revelació i millor text en els Premis de la Crítica 2014. i que va endur-se la benedicció dels Butaca 2015. Cedó és una jove autora que escriu sobre fets ben quotidians (la relació de parella, l'ambcisió a la feina) amb un aire fantàstic. Per això, convoca dues parelles que busquen objectius ben diferents. Si els urbanites, confien en trobar la calma que tregui le neurosi crònica de'n Joan (incommensurable  Dani Arrebola, amb una transformació increïble); els dos investigadors d'un Centre de Recerca carregat d'enveja aspiren al Nobel. 

Cedó practica un tipus de teatre que fa possible l'irreal, vatja entre el surrealisme i el realisme màgic, vestit en una pseudociència que, potser, carrega massa per fòrmules i paraulessobresdruíxoles ben aparents però que envitricollen el text innecessàriament. Els quatre actors serveixen al text, a la trama. És una habitació realista però la direcció (també a càrrec de l'autora) permet que convisquin com si visquessin en realitats paral·les. De seguida es veurà que no hi ha pas tanta casualitat. I els esperits es donaran cita en aquesta cambra per ajudar a trencar prejudicis.  Si a Et planto s'imaginava un noi en tres cossos i tres veus diferents,m ara s'aventura a trbar teatralitat en l'abrupta ciència. Això la situa molt propera a les dramatúrgies d'autors argentins com Javier Daulte (4 d'òptic, Sala Beckett 2003; Com pot ser que t'estimi tant, TNC, 2003), o Rafael Sepregelburd (Lúcid, Tot...). Una peça, amb molta comicitat Que ressona al món  maniàtic de Woody Allen o a l'amor estrany de Mr. Bean, i que acaba construint una tendra postal d'amor.

L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial