Tortugues: la desacceleració de les partícules

Teatre

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Tastaolletes
Itineraris recomana
Composició musical:
Colorista, Àlex Torío
Il·luminació:
Marek Lamprecht, Xavi Gardés
Intèrprets:
Alícia Puertas, Clara Cols/ Muguet Franc
Escenografia:
Elisenda Pérez
Vestuari:
Iztok Hrga
Producció:
FlyHard Produccions S.L.
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Fa temps que en Joan i la Marta s’han adonat que no van al mateix ritme. S’estimen, però es trepitgen quan ballen i la neurosi d’en Joan s’està a punt de carregar la seva relació. Empesos pel desig de sincronitzar-se i portar un ritme de vida més tranquil, es traslladen al camp per prendre’s les coses amb més calma. Però quan les seves vides s’entrecreuen amb les de l’Òscar i l’Àgata, una parella de joves científics que viuen a tota velocitat, el senzill estil de vida que estaven buscant acabarà complicant-se.


Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria de text i revelació (Clàudia Cedó).


Crítica: Tortugues: la desacceleració de les partícules

10/12/2014

La FlyHard fica al mateix sac ciència, humor i romanticisme, i presenta una de les millors comèdies de la temporada

per Ramon Oliver

Per si de cas, no aneu a pas de tortuga: potser que en arribar, us porteu la desagradable sorpresa que ja no queden entrades. I és que si l´ èxit de públic ( que de moment, sembla estar responent molt bé ) està a l’altura dels mèrits d’aquesta comèdia a la que un li augura una llarga vida , les entrades volaran. Parlant de tortugues: de vegades, la seva parsimònia ens pot atacar el nervis de la mateixa manera que ens els pot atacar la marxa sempre veloç d’una lleure. El problema pot sorgir quan la tortuga i la lleure s’estimen molt i volen viure plegades. Clar que la ciència, com podreu comprovar, té respostes per a tot. Dues parelles ( una, més científica que l’altra) i el retrat parlant d’un savi amb cara de Carles Canut, configuren el meravellós repartiment d’aquest espectacle que ens serveix alhora per descobrir les qualitats d’una autora que resulta que també és psicòloga ( tranquils; aquí ningú us voldrà psicoanalitzar)  i a la que caldrà seguir amb molta atenció: si totes les obres li surten tan divertides i tan ben construïdes com aquesta, és clar que ha nascut una estupenda comediògrafa . I si tots els seus espectacles els dirigeix amb el ritme d’aquest, i els sap vestir igual de bé ( no és cap metàfora; el vestuari del muntatge, constitueix un dels seus indubtables encants), jo no me’n vull perdre cap. Em qualsevol cas, que us quedi clar que per molt que fiqui la ciència de per mig, Clàudia Cedó (aquest és el nom de la mare de l’invent) és també una romàntica de les de debò; de les que sap separar les emocions de la carrincloneria. Amb l’ajut musical d’Àlex Torio,  amb la complicitat de Clara Cols, Dani Arrebola, Alícia Puertas i Àlex Brull ( els seus quatre brillants intèrprets) , i sota la inspiració dels cineastes que més li agraden ( Anderson i Jeunet) i del mateix Elvis (sí, ell també forma part de l’experiment),  Cedó torna a fer que la visita a la FlyHard resulti del tot imprescindible.


L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial