Tortugues: la desacceleració de les partícules

Teatre

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Tastaolletes
Itineraris recomana
Composició musical:
Colorista, Àlex Torío
Il·luminació:
Marek Lamprecht, Xavi Gardés
Intèrprets:
Alícia Puertas, Clara Cols/ Muguet Franc
Escenografia:
Elisenda Pérez
Vestuari:
Iztok Hrga
Producció:
FlyHard Produccions S.L.
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Fa temps que en Joan i la Marta s’han adonat que no van al mateix ritme. S’estimen, però es trepitgen quan ballen i la neurosi d’en Joan s’està a punt de carregar la seva relació. Empesos pel desig de sincronitzar-se i portar un ritme de vida més tranquil, es traslladen al camp per prendre’s les coses amb més calma. Però quan les seves vides s’entrecreuen amb les de l’Òscar i l’Àgata, una parella de joves científics que viuen a tota velocitat, el senzill estil de vida que estaven buscant acabarà complicant-se.


Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria de text i revelació (Clàudia Cedó).


Crítica: Tortugues: la desacceleració de les partícules

14/01/2015

La maquinària FlyHard en ple esplendor

per Toni Polo

Una altra aposta de la FlyHard que tornarà a l’abril perquè ho ha petat. No sabem ben bé quina és la recepta de la sala, però els ingredients són molt clars: teatre català, jove, proper, recognoscible, narratiu, una mica urbanita, una mica comèdia, una mica drama... A Tortugues ens trobem dues parelles. Una, formada per un friqui obsessionat amb les tortugues i per una dona enamorada i entregada; l’altra, la formen un investigador i la seva dona, que el farà perdre tots els seus principis morals. Ell haurà d’experimentar una troballa digna del premi Nobel i ella li dirà que amb ratolins no arribarà enlloc. Calen persones i sobren prejudicis. I és aquí on entrarà l’altra parella...

Les dues parelles coincideixen el l’escenari (una habitació de matrimoni: llit, butaca, tauleta i poc més) però sense compartir espai temporal. Fins que, d’alguna manera, toparan, es veuran (de debò) les cares. La narració és dinàmica i molt àgil. Si no ho fos, l’obra s’enfonsaria. Però ho és: és el que té la fidelitat a la marca de la casa. Els actors es dobleguen i se solapen contínuament en un exercici actoral delicat i equilibrat. Tot és àgil, des de la presentació (agudament feta amb caixes de cartró, en plena mudança) fins al cameo fantasmal de Carles Canut. Sense pensar en les raons científiques (serà possible, això que estan fent?), l’espectador passa una estona entretinguda i molt divertida. I, si vol pensar-hi, pot treure suc d’un plantejament que ens obre les portes de la condició humana, de l’abús de poder, de l’amor, dels interessos...


L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial