Traduccions-Translations

informació obra



Autor:
Brian Friel
Traducció:
Joan Sellent
Adaptació:
Joan Yago
Direcció:
Ferran Utzet
Producció:
La Perla 29
Intèrprets:
Enric Auquer, Jenny Bracraft, Ivan Benet, Òscar Intente, Montse Morillo, Albert Prat/Jacob Torres, Júlia Truyol, David Vert, Ramon Vila
Escenografia:
Maura Nylon
Vestuari:
Annita Ribera
Il·luminació:
Guillem Gelabert
So:
Damien Bazin
Vídeo:
Francesc Isern
Companyia:
La Perla 29
Sinopsi:

La identitat, la relació del paisatge amb la llengua, la dificultat de viure en harmonia, l’educació, el xoc entre el progrés que aporten els colonitzadors i la possible anul·lació d’una cultura i una llengua són els temes que travessa l’obra mentre descriu la impossible història d’amor entre un geògraf britànic i una nativa irlandesa. Translations és un clàssic contemporani; una obra que, a més d’Irlanda, s’ha representat al West End i a Broadway i que, finalment, podrem sentir en català, descobrint uns ressons fortíssims amb el que ens està passant com a país.

Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria d'espectacle, de direcció (Ferran Utzet), d'actriu de repartiment (Jenny Beacraft) i actor de repartiment (Albert Prat).

Crítica: Traduccions-Translations

31/01/2014

Un espectacle de teatre públic, en l'honesta sorra de la Biblioteca de Catalunya

per Jordi Bordes

Ho deien, amb tota la raó, que Translations/Traduccions és una obra que mereixia estrenar-se en un teatre públic, que possibilités la millor garantia de repartiment i de recursos escènics. Ferran Utzet ha tornat a la seva Irlanda de La presa (Biblioteca de Catalunya, 2011). No hi ha la conversa de pub, però sí els seus antecedents d'alcohol fet a casa. L'oralitat hi és latent amb uns referents més arcaics, de territori, d'intrahistòria. Utzet coincideix amb la mirada d'Oriol Broggi que procura ser fidel a les tensions de la trama original. En aquest muntatge (amb un repartiment ampli que més sembla de teatre públic que de companyia jove consolidant-se), no hi ha el trencament dels actors amb els seus personatges, amb aquella naturalitat tant saludable. La proposta és molt naturalista i sap emocionar amb les contradiccions d'un poblat gaèlic i els nouvinguts de la tropa britànica, aparentment símbol de la modernor però que, es revelaran també prou primitius. El treball actoral és minuciós, gens cridat, quasi de cau d'orella, tot i que l'espai estigui pensat per a 260 localitats (el rècord d'aforament de la Biblioteca, fins ara).

Friel disposa d'una història entre els autòctons i els britànics que, amb més o menys destresa, proven de persuadir per formar part d'una comunitat més forta. El joc de la traducció (en realitat tots parlen català, però amb registres lleument diferenciats) és una convenció molt vàlida que diverteix i, alhora delata les traïcions. Perquè sí, efectivament, una traducció té una part de traïció. El valor d'una llengua pròpia o el d'una que permeti comunicar-se a una població molt més àmplia, és un debat ben viu. A Irlanda, el gaèlic ja és història, en canvi, són independents i hi ha una sensació cultural potent, que se sobreposa a la britànica (perquè s'ha emportat l'anglès al seu terreny). A Catalunya, la discussió de la defensa de la cultura sempre porta implícita la defensa del català. Veure la peça de Friel trasllada el públic a una controvèrsia interessant.

Trivial