Ubu Roi

informació obra



Companyia:
Cheek by Jowl
Producció:
Cheek by Jowl, Barbican (Londres), Les Gémeaux / Sceaux / Scène Nationale, La Comédie de Béthune-CDN du Nord-Pas-de-Calais
Autor:
Alfred Jarry
Dramatúrgia:
Declan Donnellan
Direcció:
Declan Donnellan
Escenografia:
Nick Ormerod
Intèrprets:
Xavier Boiffier, Camille Cayol, Vincent de Boüard, Christophe Grégoire, Cécile Leterme, Sylvain Levitte
Assesor de moviment:
Jane Gibson
Il·luminació:
Pascal Noel
Direcció Musical:
Davy Sladek, amb músiques addicionals de Paddy Cunneen
Vídeo:
Benoit Simon, Quentin Vigier
Ajudant de direcció:
Bertrand Lesca
Sinopsi:

El director d’una companyia que és tot un mite de l’escena recrea una obra que va canviar la manera de fer teatre. En aquest muntatge el caos, l’ambició i la crueltat tenen com a marc un sopar elegant en una sofisticada llar francesa.

El 1896, Alfred Jarry va causar un gran impacte amb el retrat salvatge d’un tirà cruel i covard amb una ambició sense límits. Era difícil recuperar ni que fos part d’aquella sensació, però el director de la companyia britànica Cheek by Jowl ho fa, amb la complicitat d’un repartiment francès, en situar l’acció d’Ubu Roi en un entorn domèstic: un sofisticat sopar burgès. La imaginació del fill de la família, un adolescent conflictiu càmera en mà, convertirà els seus progenitors en el Pare i la Mare Ubú, i els convidats, en les víctimes de l’afany de poder del tirà protagonista. Sí, l’obra transcorre en un menjador burgès amb mobles de color crema, però un rotllo de paper de cuina, un molinet de pebre o una galleda de gel fàcilment es poden convertir a les mans de Donnellan en símbols del poder que ens recorden que som al regne d’Ubú.

Premi de la Crítica 2014 a l'espectacle internacional

Crítica: Ubu Roi

22/07/2014

Aquesta tardor anirem a França

per Teresa Bruna

Ja no esteu a temps d’anar a veure Ubu Roi al Lliure, una de les joies que ens ha portat el Grec aquest estiu. Oooooh! Els festivals són frenètics, ens ensenyen el caramelet i...apa, a córrer!  Però França és a la cantonada i l’espectacle és una meravellosa passada de voltes que encara us servirà d’excusa: una inspiració de la companyia francesa dels originàriament anglesos Cheek by Jowl, amb direcció de Declan Donnellan, que dirigeix totes les Cheek by Jowl, parlin com parlin.

Tot comença en una casa elegant, presumiblement d’una família a qui totes els ponen, guarnida amb quadres de tant valor com els de {Art}, de Yasmina Reza. Hi ha un adolescent d’aquells que tot el dia jeu al sofà, filmant tota la merda –o merdre- que troba per la casa: pèls al llit, brutícia a les catifes, la tassa del lavabo... Els seus pares esperen uns convidats. Parlen fluixet, sense que surtin subtítols, però permeten que intuïm les paraules i l'entonació cançomera típica i tòpica d’uns panxasatisfets que no paren de somriure.

I passen coses. La primera vegada que veus els pares i el nen contusionar-se i agafar la personalitat del Pare i la Mare Ubú, penses inevitablement en una mena de possessió satànica que no acabes de situar. Ben aviat arriben els convidats i la cosa continua. Ara parlen pijet, ara són els temibles Ubú… De cop i volta s’encén el llum –bé, és la meva visió, eh!-: el nen odia els pares, la seva manera de viure i tampoc està massa content amb si mateix. No es rebel·la d’una manera natural, però ho fa convertint-se, en la seva imaginació, en el fill sobrevivent del rei d’Aragó, a qui els Ubú prenen el poder.

I és amb aquest plantejament tan original que Donnellan ens explica una doble història: la relació pràcticament absent entre un adolescent desmotivat i els seus pares, i la que va escriure Alfred Jarry, reinventant un Macbeth contemporani amb el títol de Ubú Roi, que ja de per si és una passada de voltes per la manera com la va presentar, provocant un gran escàndol l’any 1896 entre la societat benestant.

Ubu Roi ha estat sempre el símbol dels albors del teatre de l’absurd i del dadaisme escènic, amb uns protagonistes que són la màxima expressió del poder, l’ambició, la corrupció, el salvatgisme i la tirania, característiques que avui encara funcionen amb noms i càrrecs. Donnellan ho exposa amb un llenguatge satíric deliciós, ple de jocs de paraules que, lamentablement, no es van veuen reflectides a la traducció simultània. Per altra banda, quan són ‘guerrers’, empren tota mena d’estris de cuina per lluitar –inclòs l’inevitable ketchup- el que provoca escenes hilarants.

El dia que hi vaig anar, el públic al complet va acabar dempeus i amb Declan Donnellan saludant un munt de cops. I el noi, un (maleducat ?) que va ser l’últim a seure a taula, ens va saludar encara mastegant.

Va, mireu que he trobat:

5 Oct 2014. Le Grand T, Nantes, France

8 Oct 2014 - 11 Oct 2014 Les Quinconces-L'espal / Scène conventionnée / Théâtres du Mans , Le Mans, France

16 Oct 2014. Équinoxe - Scène Nationale, Chateauroux, France

Salut les copains!