Ubu Roi

informació obra



Companyia:
Cheek by Jowl
Producció:
Cheek by Jowl, Barbican (Londres), Les Gémeaux / Sceaux / Scène Nationale, La Comédie de Béthune-CDN du Nord-Pas-de-Calais
Autor:
Alfred Jarry
Dramatúrgia:
Declan Donnellan
Direcció:
Declan Donnellan
Escenografia:
Nick Ormerod
Intèrprets:
Xavier Boiffier, Camille Cayol, Vincent de Boüard, Christophe Grégoire, Cécile Leterme, Sylvain Levitte
Assesor de moviment:
Jane Gibson
Il·luminació:
Pascal Noel
Direcció Musical:
Davy Sladek, amb músiques addicionals de Paddy Cunneen
Vídeo:
Benoit Simon, Quentin Vigier
Ajudant de direcció:
Bertrand Lesca
Sinopsi:

El director d’una companyia que és tot un mite de l’escena recrea una obra que va canviar la manera de fer teatre. En aquest muntatge el caos, l’ambició i la crueltat tenen com a marc un sopar elegant en una sofisticada llar francesa.

El 1896, Alfred Jarry va causar un gran impacte amb el retrat salvatge d’un tirà cruel i covard amb una ambició sense límits. Era difícil recuperar ni que fos part d’aquella sensació, però el director de la companyia britànica Cheek by Jowl ho fa, amb la complicitat d’un repartiment francès, en situar l’acció d’Ubu Roi en un entorn domèstic: un sofisticat sopar burgès. La imaginació del fill de la família, un adolescent conflictiu càmera en mà, convertirà els seus progenitors en el Pare i la Mare Ubú, i els convidats, en les víctimes de l’afany de poder del tirà protagonista. Sí, l’obra transcorre en un menjador burgès amb mobles de color crema, però un rotllo de paper de cuina, un molinet de pebre o una galleda de gel fàcilment es poden convertir a les mans de Donnellan en símbols del poder que ens recorden que som al regne d’Ubú.

Premi de la Crítica 2014 a l'espectacle internacional

Crítica: Ubu Roi

18/07/2014

L'altra cara de la comèdia burgesa

per Christian Machío

És la lletjor que proporciona el relat original d'Ubu Roi, que els mateixos actors recreen intercalant els fragments entre el sopar d'amics que de forma distesa té lloc al mateix temps que els personatges que Alfred Jarry  va crear al 1896 entren i surten dels seus cossos com si es tractés d'una possessió satànica. Els canvis de llums i la capacitat dels nostres protagonistes per passar de l'acció més estripada al diàleg més contingut, per anar de l'astracanada a l'alta comèdia de zero a cent i vicervesa, és el principal recurs que malgrat repetir-se durant tota la funció no perd un bri del seu efecte còmic. I el teatre de l'absurd s'esdevé encara més.