Un obús al cor

Teatre

informació obra


Direcció:
Oriol Broggi, Ferran Utzet
Intèrprets:
Ernest Villegas
Autoria:
Carlo Goldoni
Adaptació:
Pau Carrió
Producció:
La Perla 29
Estrena:
Temporada Alta 2016, Temporada Alta 2016
Il·luminació:
Quim Blancafort
So:
Damien Bazin (col·laboració), Roger Ábalos
Ajudantia de direcció:
Paula Blanco
Sinopsi:

Un obús al cor, una bomba explosiva que replanteja de nou els vincles amb els pares, la veritat de la vida i l’avidesa de la mort. Un monòleg de Mouawad en el que trobem quasi un resum de tota la sèrie de La sang de les promeses. Un text d’un altíssim voltatge. Un treball íntim amb l’Ernest i dirigit a quatre mans.

Premi de la Crítica 2016 categoria il·luminació (Quim Blancafort)

Ernest Villegas, finalista en la categoria d'actor. Premis de la Crítica 2016

Crítica: Un obús al cor

28/11/2016

Tota l'esència de l'obra de Mouawad a mans d'un excel·lent Ernest Villegas

per Teresa Ferré

La Perla 29 fa un monòleg a sis mans. Bonica definició d’Oriol Broggi, Ferran Utzet i Ernest Villegas per a l’adaptació de Visage retrouvé (2002), de Wadji Mouawad. Ells, que en coneixen profundament la trajectòria, presenten amb èxit un text essencial que recull els diferents temes que desgrana Mouawad a les seves obres. 

Ideal per a qui no conegui l’autor. Els seguidors en podran apreciar un estil més àrid, que eleva la poètica de la seva escriptura. A l’experiència d’una infantesa en guerra i el dolor de l’exili tan propis de Mouawad, s'hi afegeix la pèrdua de la mare com a eix central i hi ressonen L’estranger, de Camus, El rei Lear, de Shakespeare, o La pols, de Llàtzer Garcia. 

El debut de Villegas en el monòleg és d’una veritat més propera a l’exorcisme emocional que a la representació teatral. En una posada en escena austera, transita per una sèrie d’estats anímics que ens arriben des de la urgència però sense estridència. Un viatge pel fil de la vida, per l’art d’explicar històries sense saber on comencen i on s'acaben, per la necessitat de sobreviure malgrat i amb tot el dolor. Només apte per a públic que es deixi remoure l’ànima.