El Maldà no és el Mas Colom de Tàrrega, on el setembre del 2022, dins de la Fira de Tàrrega, es va estrenar «Un segundo bajo la arena», distingit amb el Premi Moritz de Carrer i el premi Nova Veu de la Crítica, però la imaginació fa miracles.
Tot i que el Col·lectiu Desasosiego té plantejat el seu espectacle per representar-lo en un espai a l'aire lliure, el risc d'encapsular-lo en una sala petita també ha donat bon resultat. El cel estelat d'estiu ha estat substituït per un ramell de bombetes d'envelat, canviants d'intensitat atenent a les pujades i baixades de la tensió de la trama.
El parament de les taules del banquet —escenografia de bellesa plàstica de Camille Latron— mostra, com en un museu en miniatura, les restes d'un casament: estovalles blanques tacades, copes mig plenes, restes de menjar als plats, mistos escampats, espelmes mig consumides, restes de postres... Imatges de la disbauxa del que ha estat el banquet, del que és i del que potser no es vol que sigui.
Tot comença aquí amb la recepció que un dels protagonistes (l'actor olotí Pol Toro) fa als espectadors que s'esperen a l'escala de cal Baró de Maldà. La seva sorpresa per tanta gent que ha arribat al convit és com la d'una criatura amb les sabates noves. Se'l veu tan feliç que es diria que el que ha viscut abans al banquet li ha deixat una amargor difícil de pair.
Els espectadors formaran part de seguida d'una trama interactiva que comença per seure en les diverses taules que ja han trobat mig desparades amb les restes de la consumició anterior i en un saló que presideix la taula dels nuvis, l'única que manté el poliment de la festa.
Aviat els espectadors es converteixen en amics, parents i coneguts, amb la trapelleria d'algun canvi de taula d'última hora per anar a parar a la que els correspon, potser per l'edat o pel parentesc. El trio de personatges enceta una fusió entre el que és la il·lusió, la por i el desengany d'un casament actual amb la il·lusió, la por, el desengany i la tragèdia que García Lorca va fer universal amb la seva obra «Bodas de sangre».
Amb una cambrera, el blanc del trio (l'actriu i escenògrafa Camille Latron), l'home, amfitrió o nuvi —depèn del moment— (interpretat per Pol Toro) i la convidada o núvia —també depèn del moment—, el negre del mateix trio (l'actriu Carla Coll), es crea una ambientació que parteix de la dramatúrgia pròpia per entrar i sortir amb fugaces pinzellades en la reflexió i la tragèdia de «Bodas de sangre» i la poètica de García Lorca.
«Un segundo bajo la arena» es mou sempre amb un joc de llengua gens sofisticat, partint en català, i amb les pinzellades originals de «Bodas de sangre». I tot plegat amb la presència del quart intèrpret de la festa (el músic i actor reusenc Gaspart Corts), integrant de l'Orquestra La Luna, que posa la banda sonora, des del clàssic al flamenc, el rock o el blues, amb els efectes i les pinzellades lorquianes que culminen amb «El petit vals vienès» de Federico García Lorca, que el cantant i poeta Leonard Cohen va contemporanitzar, i que serveix perquè intèrprets i espectadors es barregin a la pista de ball improvisada, després d'haver passat per un convit de llimonada fresca i una copeta de moscatell Km0, tot servit amb la delicadesa i l'elegància del vidre noble que encara fa més real la ficció.
El Col·lectiu Desasosiego ha creat un espectacle d'aquells que fan exclamar “a bodes em convides!”, dirigit a quatre mans per Àlex Solsona i Pau Serés. Un espectacle que es podria considerar de petit format —si se situa, com en aquest cas, en una sala petita com El Maldà— però que havent nascut com va néixer a l'era idí·lica d'un mas, amb vocació d'arts de carrer, té tots els trumfos per ser un d'aquells espectacles de petita festa major, de programació de nit d'estiu, de festa teatral de terrat, de nit de Sant Joan, de nit de Sant Pere, de nit sota els estels. Un bombó amb regalim farcit de licor per paladejar amb tots els sentits. (...)
