Un segundo bajo la arena

Teatre

informació obra


Companyia:
Col·lectiu Desasosiego
Dramatúrgia:
Àlex Solsona, Carla Coll, Camille Latron
Intèrprets:
Carla Coll, Camille Latron, Pol Toro
Direcció:
Àlex Solsona, Pau Serés
Il·luminació:
Camille Latron
Coreografia:
Alicia Saez
Escenografia:
Camille Latron
Sinopsi:

Tres de les convidades i un dels músics del banquet nupcial esperen que torni la resta de convidats. Entre trossos de pastís, flors seques i espelmes gastades expliquen el que ha succeït a un públic que esdevé, al seu torn, convidat de la celebració. Espectacle a l'aire lliure que mescla teatre i música en directe a partir de l'argument de “Bodas de sangre” de Federico García Lorca i on es desdibuixen les fronteres entre públic i intèrprets.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Un segundo bajo la arena

06/06/2023

La boda que mai va existir, o potser sí

per Ferran Baile

Els espectadors es van amuntegant a les escales que porten al palauet-teatre Círcol Maldà. El control d´entrades s´ha fet a l´inicia de l´escala. Sembla que hi ha cert descontrol, però abans que la situació esdevingui realment incòmoda, estrets en un espai tan limitat, apareix un jove dalt l´escala. Expansiu i amb un accent clarament de La Garrotxa mostra amb efusius comentaris, abraçades i tot un seguit de comentaris, la seva satisfacció i sorpresa per trobar-nos allí esperant. Ens fa passar a la casa, reiterant elogis i abraçades.

Dins de la sala, on han desaparegut les habituals grades, tot es a peu pla ens trobem a costat i costat, taules amb les restes desordenades d´un convit, la taula dels nuvis i ens anem donant compte que passem a ser els nous invitats. Les taules estan plenes dels restes d´un convit desordenat, gots mig buits, plats en restes de menjar, cendrers plens de burilles. Tenim la sensació de ser uns invitats que arriben desprès que una boda hagi tingut un desenllaç brusc, inesperat i no desitjat per la majoria. Això ho anem intuint per l´anar i venir, i la constant interacció dels tres actors amb el públic. Se´ns reconeix, se´ns identifica amb membres de la família, amics, però a l´hora queda el dubte de si realment som o no som aquestes persones. El comportament de l´actor principal i amfitrió es contradictori, afable i cordial i per moments colèric i violent. L´actriu jove divaga dins del seu món il·lusori i l´altre actriu es resigna a fer de cambrera i intentar posar seny dins de l´enrenou.

Al fons el músic impecablement vestit, americana-pantaló i corbata de blanc impol·lut, es l’últim vestigi de la Orquestra La Luna que ha amenitzat la frustrada boda. Inesperadament i tot passant del català al castellà i viceversa, identifiquem els textos de Bodas de sangre de Federico García Lorca.  Una boda que va acabar amb la fugida de la núvia amb l´home que realment estimava i trencant greument tota la tradició social establerta. Els actors esdevenen  personatges, però entren i sortint del personatge, qüestionen aspectes com la llibertat d´elegir, els sistema preestablert, el paper de la dona dins d´aquest sistema. ¿Realment lluitem per ser allò que realment volem ser? ¿Ens acomodem a una inèrcia que confonem en un benestar acceptable?.

Finalment no sabem que va passar realment a la boda, si els personatges son reals o fantasmes intemporals que han quedat presoners d´un moment i vaguen pel mateix lloc sense poder alliberar-se. En un moment donat, el músic pren tots el protagonisme i els actors cauen fulminats. Envoltat de fum, pren aparença diabòlica tot recitant textos del Lorca a Un poeta en Nueva York. Finalment esdevindrà de nou l´alegria, aquella aigua amb llimona que ha estat servida al principi als espectadors, es convertirà en moscatell i el music que ha anat alternant peces clàssiques amb flamenc i blues, tocarà El petit vals vienès de Lorca, en la versió que en va fer Leonard Cohen, públic i actors es fondran en un ball de joia. Els personatges aconseguiran trencar lligams i trobaran la sortida per deixar de ser presoners.

Brillant òpera prima

Aquest espectacle va ser una de les grans sorpreses de la Fira de Tàrrega 2022. Concebut com espectacle de carrer, es va representar en un marc ideal, el Mas de Colom, enmig dels camps de vinyes. Però també permet la seva adequació a espais petits i tancats com es el cas del Círcol Maldà. Va guanyar el Premi Moritz a la millor proposta de Teatre de Carrer i el Premi Nova Veu de la Crítica. Concebut dramatúrgicament per Àlex Solsona i Carla Coll, està dirigit pel mateix Àlex Solsona i per Pau Serés i interpretat per Pol Toro, Carla Coll, Camille Latron (a l´hora creadora de l´espai escènic) i per Gaspar Corts, músic polivalent-actor-compositor i creador de l´espai sonor.

Una magnífica primera obra de la Companyia Desasosiego, que aporta frescor i noves formes d´expressió navegant per un surrealisme poètic, que ens recorda segons com al Beckett de Tot esperant Godot i al Buñuel d´El ángel exterminador i una mica als fantasmes d´Oscar Wilde.

 

Text: ferranbaile@gmail.com