Viatge al centre de la Terra (s.XXI)

informació obra



Producció:
Roseland Musical, SAT! Teatre
Direcció:
Franc Aleu
Coreografia:
Anna Planas
Dramatúrgia:
Manuel Veiga
Autor:
Jules Verne, clicks
Intèrprets:
Mariona Camelia, Marc Elvira, Cristina Miralles
Il·luminació:
Gonzalo Colosía, Albert Pastor
So:
Jordi Bonet, Oído
Vestuari:
Roseland Musical
Sinopsi:

Dues germanes, Eva i Ava, decideixen seguir les passes d'un avantpassat i se'n van a Islàndia, on trobaran en Hans, el guia que les conduirà en un viatge cap al centre del planeta. Totes dues són ben diferents: una viu en un món científic i tecnològic i l'altra és romàntica i humanista. Però els seus coneixements diversos els seran força útils en un descens durant el qual trobaran éssers i paisatges sorprenents, però també els residus culturals que  la humanitat ha anat deixant enrere.

Els ballarins-protagonistes interpretaran coreografies clàssiques, break dance i dansa contemporània mentre travessen uns mons subterranis recreats en imatges digitals. Franc Aleu, un artista audiovisual que ha posat el seu talent al servei d’espectacles de teatre, dansa i òpera vistos als escenaris més prestigiosos del món, s'encarrega de fer aparèixer en escena tota mena d'imatges en moviment i personatges virtuals. Un Verne del segle XXI.

Per a espectadors i espectadores a partir de 6 anys.

Crítica: Viatge al centre de la Terra (s.XXI)

21/02/2018

Fascinant viatge

per Montse Otzet

Abans que res cal aplaudir al TNC l’encert d’incloure en la seva programació, El TNC Petit,  l’últim espectacle de Roseland Musical.  No tan sols pel fet de poder-se tornar  a veure a Barcelona, després dels pocs dies programat al Grec del 2015, sinó també per la possibilitat de poder recuperar un muntatge que transmet fascinació pels quatre costats.

Amb aquest espectacle, Roseland Musical puja el seu alt llistó artístic, dirigit més cap a una audiència infantil, i l’amplia cap a uns espectadors adolescents i a un públic familiar, on plegats i alhora de forma individual poden gaudir de les diferents lectures que ofereix el muntatge.

Inspirat en la novel·la de Julio Verne, Marta Almirall dirigeix un espectacle que avança amb un engranatge mil·limètric, i això gràcies a la vàlua d’un equip que defensa amb professionalitat i entusiasme la seva parcel·la artística i tècnica.  

Un dels grans encerts de l’obra és el llenguatge videogràfic que s’utilitza i que construeix, de forma infal.lible, un pont de comunicació entre l’escena i els joves espectadors, potencials consumidors de jocs i materials virtuals.  Gràcies a un excel·lent treball audiovisual, autoria de Franc Aleu, viatgem a través d’un espai ple de signes, formes geomètriques, xifres i un grapat d’emoticones. Un munt de símbols propers als joves espectadors a través dels quals s’endinsen en una aventura que transcorre per temps passats i futurs, així com d’espais reals i virtuals.  

Els dos protagonistes de l’obra de Julio Verne, Axel i Otto, han estat reemplaçats per dues germanes, l’Eva i l’Ava que se’n van a Islàndia seguint les passes d’un avantpassat, sent acompanyades per Hans, un guia que a l’obra de Verne figura com caçador. Plegats viuran unes aventures que els conduiran per diferents civilitzacions, fet que dona joc a fer referències socials i culturals d’avui i de segles passats com, per exemple, els castellers, monuments funeraris egipcis o els dinosaures de la prehistòria, per citar-ne només tres.

A les dues vèrtebres importants del muntatge com són el treball audiovisual i el guió dramàtic, obra d’un sòlid Manuel Veiga,  s’hi ha de sumar una tercera columna: el treball coreogràfic d’Anna Planas que utilitza tres disciplines com són la dansa clàssica, contemporània i el break dance per donar vida a uns protagonistes el moviment dels quals queda perfectament alineat a la potència de les projeccions audiovisuals.

Embolcallats per una música electrònica amb algun fragment de música clàssica com, per exemple, de Delibes i Bach,  Marcos Elvira, Cristina Miralles i Mariona Camelia es mostren consistents a l’hora d’executar els moviments, així com de salvar les dificultats que comporta formar part d’un muntatge tant mil·limetrat com fluid.  


Trivial