Viatge al centre de la Terra (s.XXI)

Dansa

informació obra


Producció:
Roseland Musical, SAT! Teatre
Direcció:
Franc Aleu
Coreografia:
Anna Planas
Dramatúrgia:
Manuel Veiga
Autoria:
Jules Verne, clicks
Intèrprets:
Mariona Camelia, Marc Elvira, Cristina Miralles
Il·luminació:
Gonzalo Colosía, Albert Pastor
So:
Jordi Bonet, Oído
Vestuari:
Roseland Musical
Sinopsi:

Dues germanes, Eva i Ava, decideixen seguir les passes d'un avantpassat i se'n van a Islàndia, on trobaran en Hans, el guia que les conduirà en un viatge cap al centre del planeta. Totes dues són ben diferents: una viu en un món científic i tecnològic i l'altra és romàntica i humanista. Però els seus coneixements diversos els seran força útils en un descens durant el qual trobaran éssers i paisatges sorprenents, però també els residus culturals que  la humanitat ha anat deixant enrere.

Els ballarins-protagonistes interpretaran coreografies clàssiques, break dance i dansa contemporània mentre travessen uns mons subterranis recreats en imatges digitals. Franc Aleu, un artista audiovisual que ha posat el seu talent al servei d’espectacles de teatre, dansa i òpera vistos als escenaris més prestigiosos del món, s'encarrega de fer aparèixer en escena tota mena d'imatges en moviment i personatges virtuals. Un Verne del segle XXI.

Per a espectadors i espectadores a partir de 6 anys.

Crítica: Viatge al centre de la Terra (s.XXI)

18/05/2015

I el Sr. Verne? Molt bé, gràcies

per Josep Maria Viaplana

Vist a FETEN 2015, Gijón. Val a dir que molts professionals, a la sortida de l’espectacle, ens preguntàvem on es troben actualment les fronteres entre el teatre i el cinema o el vídeo. Muntatges com aquest, o com algun altre que s’han vist a FETEN, fan que ens haguem de plantejar aquesta mena de coses, quan no fa gaires anys no sabíem, tret d’honorables excepcions, com dimonis posar un vídeo dins d’un espectacle i que no quedés sobrer o snob.

La resolució tècnica d’aquest muntatge és impressionant. De fet, els tres ballarins (dues noies i un noi, que a més, tenia un estil breakdance indiscutible, molt celebrat pels petits espectadors) es trobaven immersos en una pel·lícula (recordeu La rosa púpura del Cairo de Woody Allen, o Tron de Walt Disney?) que camina, la segueixin ells o no, i que més val que ho facin tot a l’hora i el lloc marcat, per no espallar-ne el resultat. Però val a dir, que si mirem una mica què aporta aquest nou espectacle de Roseland Musical, és la resposta a la pregunta de si el vídeo podrà arribar a ser, en algun moment, un substitut complet de l’escenografia. I la resposta és que sí. Per la concepció, pel treball mastodòntic dels que han fet els que han realitzat el monumental muntatge audiovisual, pel resultat: Dues pantalles, una al fons i al davant de tot, que no es molesten, i que envolten als tres intèrprets de forma total. Una nota tècnica: la pantalla davantera tenia unes projeccions impecables, havent resolt  definitivament els problemes de pal·lidesa d’altres muntatges anteriors (com ara el fenomenal Geronimo Stilton). Això sí, la història de Jules Verne queda una mica en segon pla, davant de tanta tecnologia, i difícilment identificable amb el treball de tres ballarins. Tant d’esforç videogràfic hagués rendit més, al meu entendre, en una versió teatral del mateix llibre. I és d’esperar que tot això no triguem a veure-ho en poc temps. I l’espectacle en sí? Bé, gràcies. Diverses coreografies, en aquest marc virtual ‘incomparable’, que anaven del clàssic a l’esmentat breakdance, sense oblidar danses tradicionals. A destacar alguns moments com el ball de bastons, per exemple. Als títols de crèdit (sí, fins i tot en això és cinematogràfic) ens assabentem que és una producció pel Grec 2015, on ben segur tindrem ocasió de veure’l a Barcelona.

Trivial