Viatge al centre de la Terra (s.XXI)

Dansa

informació obra


Producció:
Roseland Musical, SAT! Teatre
Direcció:
Franc Aleu
Coreografia:
Anna Planas
Dramatúrgia:
Manuel Veiga
Autoria:
Jules Verne, clicks
Intèrprets:
Mariona Camelia, Marc Elvira, Cristina Miralles
Il·luminació:
Gonzalo Colosía, Albert Pastor
So:
Jordi Bonet, Oído
Vestuari:
Roseland Musical
Sinopsi:

Dues germanes, Eva i Ava, decideixen seguir les passes d'un avantpassat i se'n van a Islàndia, on trobaran en Hans, el guia que les conduirà en un viatge cap al centre del planeta. Totes dues són ben diferents: una viu en un món científic i tecnològic i l'altra és romàntica i humanista. Però els seus coneixements diversos els seran força útils en un descens durant el qual trobaran éssers i paisatges sorprenents, però també els residus culturals que  la humanitat ha anat deixant enrere.

Els ballarins-protagonistes interpretaran coreografies clàssiques, break dance i dansa contemporània mentre travessen uns mons subterranis recreats en imatges digitals. Franc Aleu, un artista audiovisual que ha posat el seu talent al servei d’espectacles de teatre, dansa i òpera vistos als escenaris més prestigiosos del món, s'encarrega de fer aparèixer en escena tota mena d'imatges en moviment i personatges virtuals. Un Verne del segle XXI.

Per a espectadors i espectadores a partir de 6 anys.

Crítica: Viatge al centre de la Terra (s.XXI)

18/01/2016

Jules Verne tasta el ball de bastons

per Andreu Sotorra

El 1864, Jules Verne va publicar una de les seves novel·les de ciència-ficció i aventures més conegudes i un dels seus clàssics incombustibles, 'Voyage au centre de la Terre'. (...) D'aquesta versió original, però, l'adaptació que n'ha fet la companyia en conserva ben poques coses, tret de la gènesi: buscar el centre de la Terra, aquí sota l'estímul de trobar un avi de dues noies protagonistes que es deixen portar, com en l'original, per un guia que coneix el terreny.

Tot això, esclar, sota el registre de la dansa i —per dir-ho d'alguna manera— "dansa sobretitulada" amb un muntatge audiovisual farcit d'imatges i de situacions impossibles de recordar i projectades sobre un tul davanter que crea la sensació, en combinació amb l'escenari, els tres intèrprets i les imatges interiors, d'efectes en 3D, amb domini del blanc i negre. Vaja, com si fos una pel·lícula del desaparegut Imax del Port Vell! (...)

Una altra cosa és que qui n'esperi un espectacle de dansa en estat pur en surti desconcertat. I qui n'esperi una recreació de la novel·la original, també. Per això, només els que hi entrin sense influències ni prejudicis vernians, perquè encara no hi han tingut accés per edat, hi trobaran i potser es deixaran engolir i tot per un treball immens de combinació de dues disciplines: la dansa contemporània —el guia és un frenètic break-dance— i la pluja audiovisual, un muntatge del veterà Franc Aleu (Barcelona, 1966) que ja havia treballat amb Roseland Musical, però també amb La Fura dels Baus. (...)

Trivial