VIP

informació obra



Autor:
Ramon Fontserè, Martina Cabanas, Lluïsa Cunillé
Traducció:
Ramon Fontserè, Martina Cabanas
Intèrprets:
Ramon Fontserè, Pilar Sáenz, Dolors Tuneu, Xavi Sais, Xevi Vilà
Escenografia:
Martina Cabanas
Vestuari:
Laura Garcia
Ajudant de direcció:
Martina Cabanas
Il·luminació:
Bernat Jansà
So:
Guillermo Mugular
Direcció:
Ramon Fontserè, Josep Maria Miró
Assesor de moviment:
Sílvia Brossa, Sílvia Brossa
Sinopsi:

Segur que, davant del nou espectacle dels Joglars, més d'un espectador es recordarà de la progenitura dels seus amics o veïns... o de la pròpia. Perquè, tot i que això sigui comèdia i passi dalt d'un escenari, de vegades les situacions que retraten aquests cinc actors que es desdoblen en més de trenta personatges són tan reals com la vida mateixa. Sí, en la nostra societat, les criatures s'han convertit en very important persons, uns VIP a qui volem proporcionar la vida còmoda que nosaltres no vam tenir.

Però possiblement els estem convertint en éssers intractables que, inevitablement, acabaran transformant-se en dictadors. Sarcasme, acidesa, ironia... Tot servirà per preguntar-nos si el nostre sistema educatiu i la nostra obsessió per garantir tots i cadascun dels drets de la canalla no està fent que pares i professors caiguin en un parany que s'han preparat ells mateixos. Riureu en veure com els adults aprofiten totes les ocasions possibles per equivocar-se i crear petits monstres.

Crítica: VIP

04/07/2015

Futurs pares i mares: abstingueu-vos-en!

per Andreu Sotorra

Ho ha cantat durant anys Joan Manuel Serrat: "A menudo los hijos se nos parecen, y así nos dan la primera satisfacción. (...) Esos locos bajitos que se incorporan con los ojos abiertos de par en par, sin respeto al horario ni a las costumbres y a los que, por su bien, dicen que hay que domesticar."

La companyia Joglars, des de fa dues temporades dirigida per un dels veterans de la casa, Ramon Fontserè, després de la renúncia voluntària i el relleu que li va passar Albert Boadella, sembla que hagi reprès la crida de Serrat i, amb l'espectacle VIP —un muntatge que es podria qualificar de comèdia si no fos que porta el segell particular dels Joglars—, recupera l'acidesa, la ironia i el desvergonyiment per treure a la llum els defectes dels adults a l'hora d'educar els seus plançons.

L'espectacle, que va arrencar amb la col·laboració del Teatre Principal de Saragossa i el Centro Dramático Nacional i que ha fet una gira per diversos escenaris espanyols, passa de volada, ara en versió catalana, pel Festival Grec, a la sala BARTS. La troupe de Joglars descarrega la seva crítica sobre una generació de futurs ciutadans i ciutadanes que han crescut tan consentits que acaben ofegant pares, mares, avis, àvies, tutors i professorat.

Segurament que hi ha un punt d'exageració en aquesta visió dels Joglars perquè els cinc intèrprets, que representen una trentena de personatges diferents, estan més al servei d'una sàtira de la societat que no pas d'un tractat científic que demostri que els petits acabin dominant els adults. (...)

VIP no és un espectacle per a futurs pares o per a pares en el camí de ser-ne en pocs mesos. Faran bé d'abstenir-se'n. No fos cas que els agafés una depressió, no pas postpart sinó prepart, cosa que podria arribar a ser anímicament poc aconsellable fins i tot per als futurs nadons que porten dins.

Als que han seguit durant anys els Joglars segurament que no els costarà gens d'identificar la cara de Ramon Fontserè amb molts dels seus personatges més coneguts. Aquí, Ramon Fontserè és el protagonista de la història, és a dir, el nadó que neix, creix i evoluciona cap a la seva tirania envers els grans. ¿Li convé aquest paper? (...)

Trivial