VIP

informació obra



Autor:
Ramon Fontserè, Martina Cabanas, Lluïsa Cunillé
Traducció:
Ramon Fontserè, Martina Cabanas
Intèrprets:
Ramon Fontserè, Pilar Sáenz, Dolors Tuneu, Xavi Sais, Xevi Vilà
Escenografia:
Martina Cabanas
Vestuari:
Laura Garcia
Ajudant de direcció:
Martina Cabanas
Il·luminació:
Bernat Jansà
So:
Guillermo Mugular
Direcció:
Ramon Fontserè, Josep Maria Miró
Assesor de moviment:
Sílvia Brossa, Sílvia Brossa
Sinopsi:

Segur que, davant del nou espectacle dels Joglars, més d'un espectador es recordarà de la progenitura dels seus amics o veïns... o de la pròpia. Perquè, tot i que això sigui comèdia i passi dalt d'un escenari, de vegades les situacions que retraten aquests cinc actors que es desdoblen en més de trenta personatges són tan reals com la vida mateixa. Sí, en la nostra societat, les criatures s'han convertit en very important persons, uns VIP a qui volem proporcionar la vida còmoda que nosaltres no vam tenir.

Però possiblement els estem convertint en éssers intractables que, inevitablement, acabaran transformant-se en dictadors. Sarcasme, acidesa, ironia... Tot servirà per preguntar-nos si el nostre sistema educatiu i la nostra obsessió per garantir tots i cadascun dels drets de la canalla no està fent que pares i professors caiguin en un parany que s'han preparat ells mateixos. Riureu en veure com els adults aprofiten totes les ocasions possibles per equivocar-se i crear petits monstres.

Crítica: VIP

12/07/2015

La tirania dels consentits

per Víctor Giralt

Amb un llenguatge basat sobretot en el mim i la màscara i una estructura d’ enfilat d’episodis, ‘VIP’ té l’ ADN típic de Joglars, companyia històrica i necessària més enllà d’altres consideracions que no venen al cas.

El protagonista és el nen consentit i sobre protegit dels nostres dies. La companyia ha pouat en aquesta realitat per mitjà de nombroses entrevistes amb especialistes i sembla que el problema existeix, per bé que jo no crec que sigui tan generalitzat.  Sigui com sigui, l’Òscar (Ramon Fontserè) de VIP n’és un cas exemplificatiu. El muntatge entrecreua episodis de l’experiència vital del nen i els seus progenitors (des de la concepció a l’adolescència) amb diàlegs realistes literalment caçats al vol (en aquestes situacions els intèrprets parlen micròfon en mà), comentaris típics i tòpics de pares moderns que tots hem sentit (‘és el millor que m’ha passat mai’ , ‘volem educar-lo en la igualtat...’, etc...).

El problema és que el tema dona per algunes escenes divertides al principi, però ben aviat s’albira una història força previsible. Per corregir aquesta limitació, entren en escena, de forma arbitrària, temes secundaris que converteixen la història en un retrat fragmentari, més o menys divertit, sobre la nostra societat. ‘VIP’ es deixa veure, però és, en tot cas, una obra menor de Joglars.


Trivial